Escrit per Violeta Martínez Marín
D'esquerra a dreta, la Júlia Garcia, l'Helena Hoyuela, la Lucía Vallejo, les tres amigues de la Violeta Martínez, a la dreta i dempeus.
Als estudiants sempre ens diuen que el temps de lleure l’hem d’aprofitar.
Quan diuen aquesta frase, volen significar que hem d’organitzar-nos per estudiar o fer esport. En canvi, l’estona d’estar amb amics gairebé mai no l’esmenten. Per aquesta raó, he decidit fer una investigació sobre els punts a favor i en contra de socialitzar-se com a jove. Per escriure aquest text, he demanat ajuda a un psicopedagog de l’escola, el José Manuel Mera, i per tant faré referència al que ell m’ha explicat.
El psicopedagog Jose Manuel Mera
En primer lloc, hem de saber què vol dir socialitzar-se. Segons José Manuel Mera [vegeu-lo a la foto de dalt], és un procés d’aprenentatge en el qual, a través de l’experiència, s’integren elements socioculturals. Basant-nos en aquesta definició, podem parlar d’alguns punts a favor. El principal és el fet d’aprendre, d’agafar “rols” d’altres persones (per tant experiència) i créixer o madurar. És a dir, és una manera de conèixer altres realitats, la de les altres persones, i per consegüent, acceptar-les.
Seguidament amb els punts a favor, trobem que, segons el psicopedagog, el fet de socialitzar-se amb la resta de persones ens permet tenir habilitats socials i també maduresa. Una d’aquestes habilitats és l’assertivitat, que és una característica difícil d’aconseguir. Concretament vol dir que hem d’aprendre a expressar la nostra opinió sense ser agressius.
D’altra banda, també trobem que alguns instituts, com és el cas del nostre, utilitzen la socialització com una altra tècnica d’aprenentatge. Per exemple per als alumnes del Programa de Diversificació Curricular (alumnes que surten a fer pràctiques d’oficis fora de l’escola) el més important no és aprendre l’ofici en si (que també), sinó, agafar-ne el “rol” i, per tant, la responsabilitat. Per fer-ho, és fonamental interactuar-hi, ja sigui amb el cap de la feina o amb els companys amb què treballes.
Si ho mirem des d’una altra perspectiva podem adonar-nos que és possible trobar algun punt negatiu. Com per exemple, el fet que les persones amb qui vagis puguin condicionar les teves accions o manera de ser.
Per a aquesta argumentació, el Jose Manuel Mera en té una resposta. “Com més et relaciones i interactues amb altres persones, més realitats entens, per tant vas formant una personalitat més forta”, afirma. De fet, “les persones més influenciables acostumen a ser les que tenen una personalitat dèbil”, continua explicant Mera.
Curiosament, a mesura que ens fem grans (per tant en la majoria dels casos més madurs), les nostres relacions són més escasses però de major qualitat.
En conclusió, hi ha molts beneficis a l’hora de socialitzar-se en el temps lliure. Per tant, a part d’estudiar i fer esport, és important estar-nos amb els amics i les persones que estimes.
És molt interessant aquest punt de vista de la socialització enfocat en passar temps amb els amics i amb els que estimem. De fet, crec que és la base d’una xarxa invisible que ens sosté tota la vida i ens ajuda a passar per tot tipus de situacions (bones i dolentes).
És millor passar-les amb amics. Per tant, cal cuidar aquests moments que passem amb ells o elles. Gràcies per recordar-m’ho!!