Escrit per Marta Martín
Entrevista al professor i psicopedagog José Manuel Mera
Segur que l’heu vist pels passadissos de l’institut. És un professor molt alt, que sovint el veureu parlant en un costat recollit amb els alumnes. Us expliquem quina és la seva tasca concreta a l’institut Baix a Mar.
Què és la comissió de convivència?
És la manera com tenim de gestionar els conflictes que hi pugui haver a l’institut. Els alumnes, pel motiu que sigui, saben que tenen unes persones de l’institut a qui es poden adreçar per explicar-los el que els passa.
Per què la vau crear?
Perquè ens vam adonar que de vegades hi havia conflictes dins l’aula, que els professors no podien atendre, perquè no podien deixar de fer la seva feina, que és impartir classes. Però els problemes sempre s’han de resoldre.
Quan es va crear la comissió de convivència?
Es va crear fa dos anys, és a dir, el curs 2015/2016.
Normalment quin tipus de conflictes resoleu perquè hi hagi convivència?
De tot tipus: malentesos, faltes greus d’educació, problemes d’assetjament. És a dir, qualsevol problema que hi hagi. A més, també fem mediacions, que estan liderades per la professora Mireia Bricio.
Des que es va crear has vist cap canvi o millora al centre?
Sí, els conflictes s’han reduït a més de la meitat.
De quin curs són els alumnes amb qui més treballes?
Aquest any estic sobretot a tercer i quart d’ESO, és a dir, al cicle superior.
En quin horari treballa la comissió de convivència?
La comissió de convivència té una hora, que són els dilluns de 9 a 10 del matí, quan gestionem tots els conflictes. Al llarg de la setmana els professors ens van comunicant el que va passant i aquest dia, el cap d’estudis, Pedro Ibáñez, el professor Marco González i jo mateix, que som els que formem la comissió de convivència, resolem els problemes.
Com reinseriu l’alumnat conflictiu a l’aula?
Li donem temps i espai perquè ens expliqui el que li està passant. Alguns adolescents es troben que estan buscant el seu lloc, i aleshores per intentar integrar-se dins del grup interrompen constantment la classe o, si no tenen habilitats socials, es burlen d’altres alumnes. Tot això és el que nosaltres, des de la comissió de convivència, intentem solucionar.
Per tant, intentem reinserir aquest alumnat parlant amb ells, amb la seva família, amb els pares, amb els serveis externs que tenim a altres centres, amb els serveis socials… És a dir, hi ha moltes maneres de fer-ho. Per a mi, la millor definició que puc fer de la comissió de convivència és que oferim un terreny de comprensió.
Costa que els alumnis us expressin el que senten?
Hi ha alumnes que sí i d’altres que no. Normalment solen obrir-se perquè els alumnes sou molt intuïtius, us n’adoneu ràpidament. A més, hi ha alumnes que a mi directament em venen a buscar quan tenen un problema, fins i tot abans que arribi el tema a la comissió. És a dir, ja estan preveient el que pot passar.
I per tant, nosaltres estem molt contents perquè gairebé no hi ha expulsions de classe o molt poques, i expulsions de fora del centre només en casos molt escandalosos, com robatoris, faltes de respecte greus o casos d’assetjament.
Què opines del sistema d’educació secundària obligatòria?
Bé, això ho dicta la societat. Crec que no seria tant un problema d’anys o edat dels alumnes, sinó que el departament d’Educació i els polítics hi invertissin. Per exemple, si les classes, en comptes de ser de 30 alumnes, fossin de 15, els professors podrien fer un treball més exhaustiu, sabrien el que li està passant a cada alumne, com el poden ajudar i, a més, podrien seguir l’evolució de cada alumne. El que passa és que molts alumnes són força introvertits, i fins que no arriba el mes d’abril o maig no el coneixes.
Com definiries aquest institut?
Jo diria que és un dels millors instituts que hi ha a la comarca del Garraf, perquè d’una banda es genera molt poc conflicte, els alumnes són de nivell socioeconòmic mitjà, i els pares hi estan implicats. A més, hem deixat de ser un centre on venien a parar els alumnes que no volien altres instituts, i ara ve gent que directament vol estudiar aquí. Ho hem notat a Batxillerat, ja que ve molta gent de fora a estudiar aquí perquè les classes són petites, és a dir no hi ha un nombre mínim, i el professor té molta experiència. En definitiva, per a mi és un bon institut.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar Magisteri, Pedagogia terapèutica i Logopèdia. Porto 26 anys treballant a l’Ensenyament.
Vaig començar a estudiar per ser professor de Primària, però aleshores vaig voler fer pedagogia, que eren cinc anys més. Més endavant, quan em vaig interessar pels problemes dels alumnes, em va agradar sobretot l’audició i llenguatge, és a dir, ensenyar-los a parlar correctament. I per això vaig estudiar Logopèdia.
Quina és la tasca d’un psicopedagog en un institut?
La tasca té tres etapes. Primer de tot, fer classe, d’altra banda, assessorar els companys i, per últim, fer plantejaments i treballs enfocats a canviar dinàmiques dels alumnes, perquè puguin rendir al màxim.
Què és el PDC? En què consisteix?
El PDC és un programa de diversificació curricular, format per un grup d’alumnes que no poden seguir el ritme escolar normalitzat, el típic d’estar assegut i agafar apunts mentre el professor explica. Això normalment és perquè s’han perdut un temps de la seva escolaritat per diferents causes (necessitats educatives especials, famílies amb dificultats socioeconòmiques…). Per tant, els costa seguir el ritme habitual i la dinàmica de treballar diària, però en canvi, són molt sociables i bones persones, i s’integren fàcilment per treballar fent pràctiques a empreses de la zona. Nosaltres ens hem adonat que ajudant-los, ells poden aconseguir l’objectiu, què és obtenir el graduat escolar perquè puguin fer un cicle formatiu. En canvi, si no hi hagués el PDC aquests alumnes estarien dins de la classe interrompen la dinàmica del grup, i, per tant, afecten els que volen estudiar.
Actualment amb quantes empreses està col·laborant el PDC?
Ara tenim 25 empreses col·laboradores, com per exemple botigues de Vilanova (The Shop, Orchestra, Fotoprix…), mossos de magatzem, mecànics, perruqueries, restaurants, animació per a la gent gran…
Això es fa només en aquest institut?
No, també ho fan altres instituts de Vilanova i la Geltrú, però a diferència de nosaltres, als altres centres, els alumnes que fan aquestes pràctiques després no tenen una classe específica a l’institut. Aleshores, com que són dins de la classe normalitzada, aquests alumnes no poden seguir el ritme i continuen fracassant. En canvi, nosaltres estem molt orgullosos perquè cada any fem junts, alumnes i professors, que s’insereixin al món educatiu. Per exemple, l’any passat eren 11 al PDC de 4t d’ESO, 10 dels quals van obtenir-ne el graduat; un èxit absolut. És un dels projectes dels quals estem més orgullosos al centre.
