ESCRIT PER ANGIE SOSA IL·LUSTRAT PER LÍA RODRÍGUEZ
La setmana d’exàmens s’acostava i jo, el detectiu Leo, no tenia prou temps per estudiar, perquè volia ajudar el meu amic Samuel a entendre les Matemàtiques.
Quan em trobava al passadís de l’institut, de sobte vaig sentir un crit amb el meu nom i ràpidament vaig saber qui el proferia. Era la Lisa.
La Lisa era una amiga, que s’enamorava amb molta freqüència i quan no aconseguia el que esperava, rebutjava la persona i llavors em buscava per explicar-m’ho.
Així doncs, quan vaig sentir que em cridava, de seguida vaig pensar: “Què deu haver passat?”
Lisa: Leoooooooo !!!
Leo: Què t’ha passat ara?
Lisa: M’han deixat en ridícul !!!
Leo: No m’ho diguis … -Havia estat la Vanessa –la seva enemiga, tot i que quan eren petites eren millors amigues-
Lisa: Sí … !!
Leo: Què ha fet?
Lisa: Just quan m’he acostat a en Johny perquè m’anava a confessar que m’agradava, la Vanessa m’ha llançat una beguda que tenia a les mans al meu cap.
Leo: Ja deia jo que estaves mullada…
Lisa: No m’ho diguis, Einstein!
Leo: Bé, primer anem a buscar un recanvi d’una samarreta perquè et canviïs.
Lisa: D’acord.
Mentre ajudava la Lisa, va arribar el Samuel al passadís, i va venir amb nosaltres.
Samuel: Què ha passat? Qui és ella? -em va preguntar a mi, mirant-me, i també mirant la Lisa, perquè el Samuel no coneixia la Lisa.
Lisa: Sóc la Lisa!
Samuel: Oh, bé, encantat de saludar-te. Ets família d’en Leo?
Lisa: No, soc una amiga.
Samuel: Pensava que jo era l’únic amic d’en Leo.
Lisa: Què? Gelós?
Samuel: No.
Leo: Bé, ja que us coneixeu, ara us sembla bé que anem cap a classe?
Tots ens en vam anar cap a la classe de Literatura, ens vam asseure als nostres llocs i al cap de 10 minuts va arribar la professora.
Després d’una bona estona, estava sentint la mirada de la Lisa cap a mi, ella estava asseguda dues fileres més enrere, en una cantonada. Vaig veure de reüll que em mirava, llavors em vaig girar i la vaig mirar i em va dir, movent els llavis sense fer cap so: “-Ens veiem a les 16:30 a la plaça de la Vila, necessito parlar amb tu”. Vaig assentir amb el cap sense comprendre gaire cosa. Tot seguit es va escoltar la música que indicava que tocava pati.
Samuel: M’acompanyes a comprar l’esmorzar? És que no tinc entrepà.
Leo: Clar, però a canvi em dones alguna cosa …
Samuel: M’ho suposava …
—————–
Quan les classes van acabar, em vaig dirigir a la cita que tenia amb la Lisa.
Anava molt tard, però ella hi anava més. Em va tocar esperar-la almenys un quart d’hora.
Lisa: Ho sento!
Leo: No passa res, m’hi estava acostumant, què volies dir-me?
Lisa: Primer anem a un cafè.
Leo: D’acord.
Vam pujar tota la Rambla i vam entrar a un petit bar. Vaig demanar un suc de taronja mentre que ella, un cafè amb llet.
Lisa: Necessito que m’ajudis …
Leo: Amb …?
Lisa: És que vull confessar-me d’una vegada a en Johnny divendres vinent, però la Vanessa sempre m’ho impedeix així que necessito que la distreguis amb les seves amigues una estona, i així podré acostar-me a en Johnny.
Leo: I em vols dir com parlaré amb ella si no he intercanviat cap paraula amb ella mai?
Lisa: Amb l’ajuda d’en Samuel!
Leo: Com?
Lisa: Doncs això no ho sé …
Leo: M’ho pensaré, d’acord? – tot i que vaig dir això, els dos sabíem que l’acabaría ajudant …
El divendres esperat per fi havia arribat i l’única nerviosa era la Lisa. Ella tenia pensat fer-ho un altre dia. Per sort, en Samuel va convèncer-la que era millor un divendres perquè després hi havia el cap de setmana i tenia dies per pensar el que en Johnny li digués (tant si era que sí com si era que no).
El pla consistia que en Samuel s’inventaria que estava enamorat de la Vanessa, i per tant li diria de parlar amb ella per entretenir-la, i així la Lisa podria tenir via lliure per parlar amb la Johnny.
No sé com va anar que vam acabar al despatx de la directora.
Prefereixo resumir tot el que va passa. Érem al passadís en un intercanvi de classe a classe. Llavors la “confessió” d’en Samuel ni tan sols va començar bé i la Vanessa va preferir intentar humiliar-lo.
Com que jo veia que la cosa anava malament, vaig preferir unir-m’hi, però va acabar pitjor, perquè la Vanessa va començar a fer un escàndol. I a mis es va acostar a en Johnny, que estava amb la Lisa.
Quan la Lisa va veure la Vanessa prop d’ells, s’hi va tirar a sobre, i, per reflex, en Samuel va voler detenir-la, mentre en Johnny defensava la Vanessa. Per acabar, les noies (la Lisa i la Vanessa) van començar a barallar-se, i els nois (en Johnny i en Samuel), també.
Bé ara us preguntareu per què em trobo al despatx de la directora si jo no he fet res, oi?
Doncs el fet és que “com que jo era amb ells, la culpa també és meva per no impedir-ho”, per dir-ho amb paraules de la directora.
Ara reprenc el fil.
El cas és que tenim una directora enfadada i malgrat haver-li-ho explicat tot, ha decidit castigar-nos els cinc (a en Samuel, la Lisa, en Johnny, la Vanessa i a mi).
Durant dues setmanes anirem a l’institut per netejar la cafeteria. Si un dia fallem, hi haurem de tornar una setmana més …
Crec que és la pitjor setmana de la meva vida i això que el càstig encara no ha començat …
