Aquesta entrevista forma part d’una tasca de l’alumnat de 3r d’ESO de Projectes Lingüístics
Escrit per Laura Caris Vallcanera
Quico Mestres: “Em va interessar molt saber com funcionava el món que em va tocar viure, per això m’agrada llegir assaig”
El vilanoví Quico Mestres, editor del Cep i la Nansa i avi dels companys de classe de 3r Guillem i Iu Mestres, visita l’institut Baix a mar perquè l’alumnat de 3r B l’entrevisti.
En què consisteix la feina d’editor?
Avui també es parla de l’edició quan prepareu un vídeo, quan prepareu qualsevol creació audiovisual, sempre hi ha un editor darrere. Jo soc editor de llibres, que vol dir que agafem, busquem textos o bé ens n’ofereixen, d’autors que escriuen novel·la, poesia o coneixements en genera, i els publiquem perquè l’escrit pugui arribar al públic. L’editor cuida que els treballs es publiquin en bones condicions, és a dir, corregits, ben compostos, il·lustrats si cal… Vosaltres treballeu amb els iPads, però també heu de tenir una biblioteca formada per llibres. Nosaltres, els editors, procurem que arribin els llibres al públic.
Sempre t’hi has dedicat? Quan hi vas començar?
No, no sempre m’hi he dedicat, però en moltes fases de la meva vida sí. M’explico: als anys 70, ja vaig treballar en una editorial de Barcelona, que es deia editorial Laia. Mentrestant he combinat, o sigui mentre feia aquesta feina d’editor als anys 70, en tenia d’altres. A més, he de dir que soc de professió pèrit mercantil, perquè vaig estudiar el grau que es deia peritatge mercantil, que és el que avui li diríem administració d’empreses. Aleshores en funció d’aquesta professió meva, havia treballat d’administrador d’una empresa de confecció de roba infantil, en una empresa de majoristes de carn… Més tard, vaig ser regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova. Hi vaig treballar durant cinc anys. Per continuar, l’any 79 vaig inaugurar l’editorial el Cep i la Nansa aquí, a Vilanova. Vaig combinar la feina de l’edició amb d’altres, com ara treballar al centre internacional d’afers internacions Barcelona. A la meva època teníem la sort que podíem treballar fent diverses tasques.
Què et va portar a ser editor?
L’afició a la lectura. Mantinc una relació d’estima als llibres, i llavors va ser quan em vaig plantejar publicar-ne. L’any 1979, a Vilanova i la Geltrú, no hi havia cap segell editorial, però abans sí, perquè hi havia hagut un projecte personal del vilanoví Rius i Vila, que tenia una llibreria i tenia una editorial. Això havia estat abans de la Guerra Civil. Per tot plegat, el 1979 un grup d’amics, que tots estaven tocats per la literatura i pel coneixement, vam dir de crear una editorial. Com sabeu, l’editorial té risc, perquè s’ha d’invertir uns diners per fabricar els llibres; després aquests llibres tenen èxit o no en tenen, per la qual cosa podria sé que perdéssim molts diners en l’operació. He de dir que des del 79 fins ara hem pogut subsistir i estem publicant molts llibres; len aquest moment tenim publicats més de 600 llibres i no tots són de l’àmbit inicial, sobre Vilanova, o sigui que ara ja és una editorial força important. A més, molts dels nostres llibres també estan traduïts a altres idiomes…
[Cliqueu damunt de la imatge per mirar-hi el vídeo]
Vas pensar que arribaries tan lluny com a editor?
No, no la veritat és que no; com us deia és una activitat de risc perquè has d’invertir força diners, i l’èxit no està garantit, però hem publicat llibres que han tingut molt d’èxit, i aquest fet ens ha permès continuar endavant. En aquest moment a l’editorial hi treballen sis persones en dedicació exclusiva, és a dir que és un èxit, perquè hi ha moltes editorials que hi treballa una única persona que ho fa tot. En canvi, nosaltres ja som sis i, per tant, sí que es pot dir que hem tingut èxit. I aquest any ja hem fet els quaranta-tres. En dos anys, els quaranta-cinc!
En quin llibre estàs treballant actualment?
Per a adults, acabo de publicar un llibre molt bonic que es diu “El Rossegall i Baix a Mar, les meves vivències”, de la vilanovina Camèlia Ferrer. Justament aquest volum, i us he de dir que teniu la sort d’estudiar en un barri un barri que és molt important, perquetot el que fa referència a la façana marítima ho és, i el vostre institut forma part d’aquest àmbit del barri marítim de Vilanova. Hi ha una activitat que és la de la pesca i els pescadors que ha donat molta identitat al barri, i en aquest barri hi havia el Rossegall, un bar restaurant que administrava la gent del barri i va tenir molt èxit durant 10 anys; després va tancar. Durant el temps que va funcionar hi passaven coses, cantaven, recitaven. Era molt original i a més a més de disseny era molt bonic… Hem publicat el llibre, perquèuna filla de la propietària en tenia fotos, i en recordava les accions que s’hi havien fet. Així dons, aquest és un dels últims llibres [vegeu-ne el vídeo promocional a dalt]. Altres llibres sobre el barri on estudieu és el que tracta els 100 anys del Pòsit de Pescadors, d’Antoni Falcó. I encara un altre: “Estimada Baix a Mar”, il·lustrat i escrit per l’arquitecta Núria Parés, el pròleg del qual el va escriure la vostra professora, la Trinitat Gilbert.
“Soc fill de Vilanova; els meus eren de Vilanova, i jo sempre hi he tingut una activitat continuada”
Has viscut sempre a Vilanova? T’agrada la ciutat? Per què?
Quasi sempre hi he viscut; hi va haver alguna temporada que vaig viure a Barcelona per estudiar; vivia en una pensió ara això no es fa, però a l’època meva vaig eser tres anys amb una pensió, però soc fill de Vilanova; els meus pares eren de Vilanova i sempre he tingut una activitat molt continuada a Vilanova. Entre altres coses vaig ser president del cine club, havia jugat a hoquei aquí a Vilanova amb molt d’èxit i quan jo vaig jugar vam ser campions d’Espanya. Després aquí a Vilanova vam formar l’editorial; també vam constituir una associació que es deia Baix Penedès que promovia la cultura… o sigui que aquí a Vilanova he fet de o tot una miqueta, sempre en l’àmbit de la cultura gairebé sempre.
“La ciutat no és neta, hi ha un problema amb els contenidors, les brosses; Vilanova, en aquest sentit, no fa gaire goig”
Creus que la ciutat està cuidada? Els vilanovins estimem la ciutat?
Cada vilanoví i cada vilanovina és un món, cadascú individualment tenim les nostres percepcions; dissortadament sembla que darrerement la ciutat neta no ho és, hi ha tot aquell gran problema dels contenidors, de les escombraries. Vilanova, en aquest sentit, ara no fa massa goig; sempre s’ha cregut que Vilanova és una ciutat amb molta potencialitat, però sovint els nostres polítics no estan a l’alçada d’aquesta possibilitat, d’aquesta ponència, Vilanova era un poble/ciutat intermèdia de Catalunya, molt ben connectada, que està situada a la meitat de Barcelona i Tarragona al punt just. Per continuar, té el Penedès a l’interior. I a més tenim mar i muntanya, i també una història d’activitat industrial important. També ha tingut i té intel·luals de primer ordre, però actualment li falta empenta. Continuem tenim institucions molt importants per exemple la biblioteca museu Balaguer, que és una meravella; el museu del ferrocarril; la Masia d’en Cabanyes, quye és magnífica, o sigui tenim una sèrie de pols d’atracció molt interessants, però l’activitat humana no acaba de funcionar, segons la meva opinió. I els vilanovins se’n senten orgullosos? Nno ho sé, n’ ha que estan molt empipats o emprenyats, n’hi ha que deuen estar molt contents o que es pensen que les coses van molt bé, però jo penso que no estem en el millor moment.
Si no visquessis a Vilanova, on viuries?
A l’estiu en un lloc; a l’hivern en un altre. A Vilanova es viu bé en general, perquè hi ha equipaments bons: hi ha biblioteques, hi ha cines, hi ha teatres. S’hi està bé, però per respondre’t, viuria a Itàlia, a la Toscana, perquè m’agrada Itàlia.
Quins són els teus llocs preferits de Vilanova?
Els meus llocs preferits, per exemple llocs que a mi m’agraden molt, una cosa que tenim molt a prop que es diu espai far i tot el parc que hi ha al costat és un lloc magnífic, des d’allà veus la platja; hi ha els arbres, els tamarius magnífics. També tenim el museu del mar, allà dintre mateix de l’espai far i el dia que es pugui pujar al far, bé això ja serà magnífic. Això és un lloc, un altre lloc, això seria la banda de Sant Cristòfol; a l’altrea punta, tenim Sant Gervasi, que també és un lloc magnífic, la platja de Vilanova està limitada per Sant Cristòfol i per Sant Gervasi.
Com a editor, sabem que has de llegir molt, però t’agrada escriure? Què has escrit?
Com a editor que llegeixes molt, que has de llegir molt llegeixes coses que estan molt bé i llegeixes coses que no estan tan bé òbviament, però a mi m’ha passat que he vist coses tan interessants, tan ben escrites que jo després quan m’hi poso sento que no li arribo ni a la sola de les sabates i pateixo molt he escrit algunes coses, escric i de vegades em fan escriure, però m’ho passo malament escrivint no m’ho passo bé, m’ho passo perquè és com una exigència, saps, allò dius això no m’acaba d’agradar i com que tens els referents tan potents de gent que escriu tan bé llavors tu t’hi poses, però això és una limitació meva, vosaltres no hi heu de fer cas, heu d’escriure, heu d’escriure i escriure i escriure perquè d’aquesta manera aquest practica doncs bé es van polint les coses, però a mi com m’ha agafat tan gran això de l’escriptura, pateixo molt escrivint, he fet alguns versos he escrit poesia una miqueta, però en un amb reduït em toca escriure a vegades les notes de les editorials, ja sabeu que molts llibres comencen amb un pròleg o una cosa que se’n diu nota de l’editorial, que l’editor informa que va el llibre aquestes coses en vaig fent, però bé intento no prodigar-me massa escrivint perquè pateixo.
Practiques o practicaves cap esport? Quin?
Havia jugat a hoquei, però vaig abandonar-ho als 19 anys o 20. Després el màxim esport que faig és que vaig amb bicicleta al poble, però no soc gaire esportista. Fins i tot no miro ni el Barça. Ni actiu ni passiu, no soc massa esportista. Que m’agradava veure a vegades, m’agrada veure algun partit de tenis, però no hi tinc massa afició, a l’esport.
Quin gènere literari prefereixes?
L’assaig, que tracta matèries normalment relacionades amb les humanitats, o sigui la filosofia, l’art… Es plantegen qüestions entorn d’aquests temes, aleshores jo de jove em va interessar molt això, saber com funcionava el món que em tocava viure i a través de l’assaig és on vaig poder, després òbviament m’ha interessat la novel·la, la poesia, però diguéssim que com a introducció que no és freqüent això com introducció a la lectura, a part de les lectures obligades que fèiem a l’escola, no sé si a vosaltres us obliguen a llegir alguna cosa, però que no està malament, són obligacions aquestes positives, a part d’això quan jo decideixo, l’acte de la lectura és un acte molt personal i si deixes tu a poder-te posar en mons d’altra gent, perquè quan llegeixes estàs llegint una cosa que ha escrit un senyor o una senyora que no tenen res per veure amb tu que t’expliquen històries que normalment tampoc tenen res per veure amb tu, perquè una novel·la d’aventures en el viatge al centre de la terra, no t’hi veus tu foten un viatge al centre de la terra, però contestat al que preguntava el Cèsar, això, apunteu això de l’assaig perquè no és freqüent perquè ni de petit llegia havia llegit còmics tebeos, en llegia algun, però on vaig començar a llegir va ser al 15, 16 anys a través d’aquestes inquietuds que hi havia per saber com funciona el món, i hi ha passat 60 anys i encara no ho supero bé.
De quin llibre estàs més orgullós com a editor?
Hem publicat 600 si en dic un s’enfadaran 599, però bé hi ha llibres que tens una relació més intima, hi ha llibres que t’arriba l’original i el prepares es corregeix i es publica un bon llibre està bé, però hi ha llibres en què tu tens una participació directa més important, en aquest sentit sí que es podria dir, que també forma part d’aquest famós barri de baixamar, que es diu Pasífae oracle a Riba-roja, coneixeu escultura de Pasífae aquella vaca enorme que hi ha a la platja que a dintre hi ha la Pasífae, doncs això, d’acord amb aquesta escultura tan destacada jo vaig convidar a un senyor que es diu Joan Callejon que féssim un llibre contant el mite d’on ve la Pasífae, qui és i quin suport cultural té i aquest llibre el vam estar fent ell i jo per entendre’ns jo anava cada setmana, que Joan anava escrivint les coses una bibliografia immensa no sé si estudieu la mitologia grega o romana que és una cosa que no t’acabes mai, aquest senyor era un erudit, un senyor que sabia molt i llavors anava cada setmana, jo anava allà i ens llegíem la feina que feia com fareu ara vosaltres d’aquí a una setmana llavores allà jo crec que hi falta això li posaria l’altre o qui bonic aquest tros que ha fet, les cites, normalment comencen els capítols amb una cita aquell senyor sabia citar molt bé … I això va durar tot un estiu fent el llibre i m’ho vaig passar molt bé perquè vaig tindre l’oportunitat d’estar dins del llibre des del començament i bé aquest els com el llibre especial i després hi ha molts altres també molt especials.
Ara et pregunto sobre el teu paper com a avi. És més fàcil fer d’avi que de pare?
D’avi, perquè quan ets pare, jo vaig tenir 3 fills, tinc 3 fills vaja, i quan ets pare t’enganxa la paternitat en una època que tens feina, tens moltes obligacions i tens molta responsabilitat amb l’educació dels teus fills. Tot plegat, de vegades atabala; en canvi, l’avi consenteix, l’avi sap que té els nets un moment, que no els té sempre i per això intentes estar-hi bé; és una actitud més plàcida.
Per acabar, creus que l’educació ha canviat respecte de quan tu feies de pare?
Segur que ha canviat molt, segur, per un motiu; bé, per uns quants motius, però per un molt important: els telèfons i la tecnologia en general. En la generació dels meus fills, no n’hi havia, i aquest invent implica una relació diferent. La relació amb les famílies és diferent perquè els pares han de trencar la dinàmica de submissió a aquest aparell. Penso que la relació de l’efecte i estima entre pares i fills perdura, però la tecnologia s’hi ha interposat entres ells, i ha marcat un abans i un després.
