Escrit per Míriam Jiménez i Gemma Carbonell. Fotos: Júlia López
Molts dels llibres que va escriure Montserrat Roig van ser encàrrecs que li van fer les editorials.
Un dels més importants i sens dubte el més impactant i que per tant destacarem va ser ‘’Els catalans als camps nazis’’.
Va començar a escriure’l a principis de la dècada del 1970, i finalment l’obra va ser publicada al 1977, set anys més tard.
Montserrat, quan encara era considerada una prometedora escriptora i periodíista, volia fer conèixer el patiment i la valentia dels homes i dones republicans als camps d’extermini nazi, cosa que al règim franquista no li interessava que sortís a la llum. Va fer que les històries de les persones que van sobreviure es divulguessin.
També va escriure la conclusió per a les generacions posteriors, a la qual va arribar un cop finalitzada l’obra que va obrir camí en la recuperació d’una part terrible de la nostra història.
Algunes de les frases que va escriure:
Cal no renunciar a l’ideal d’un món lliure i just. Els deportats, malgrat el que havien viscut, no van deixar de creure mai que
aquest món era possible.
Informació extreta del web: https://www.eltemps.cat/article/2142/historia-dun-llibre-mitic-i-necessari
“EL TEMPS DE LES CIRERES”
Una de les obres més destacades que va escriure Montserrat Roig és ‘’El temps de les cireres’’, la qual va guanyar el Premi Sant Joan de novel·la el 1976, i va ser publicada el mateix any.
La novel·la és el reflex d’una Barcelona entranyable i vol donar veu sobretot a les dones perquè expliquin les seves vides, les seves relacions, les seves aficions i també l’època que els ha tocat viure. Per aconseguir-ho, ens explica l’entorn de les famílies Claret i Miralpeix i com aprenen a sobreviure en un temps marcat per l’obscuritat de la dictadura franquista sense esperança de futur. Els protagonistes es disposen a trobar un sentit a la vida, i el busquen en una promesa de la felicitat.
Informació extreta del web http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/57/11//0//montserrat-roig.ht
FEMINISME
Feminisme i escriptura són les dues grans paraules que defineixen a Montserrat Roig.
La poeta, periodista i gestora cultural Aina Torres va publicar ‘’La memòria viva’’ per reivindicar una de les veus femenines més potents de la literatura catalana. El llibre és un homenatge que recorre la vida de l’escriptora Montserrat Roig a través de la literatura, el feminisme, el periodisme i la memòria històrica.
Aina Torres es va basar en l’obra “El Feminismo”, que Montserrat Roig va escriure en 1981.
Sigui com sigui, Aina Torres ens explica que Montserrat Roig no va conèixer el masclisme fins que no va entrar a la universitat.
La mateixa Montserrat explicava la necessària vinculació del feminisme i el socialisme. Com a dona, va patir les discriminacions en la seva pròpia pell. També criticava que, a la dona, se l’havia obligat mitjançant la pressió moral a complir els seus rols de mare i de muller sacrificada.
Tot i això, ella va decidir no renunciar a la seva carrera professional i ser mare dues vegades.
Va dedicar part del seu temps a parlar del feminisme en conferències, articles i també en mitjans de comunicació.
Fins als últims dies de vida, va estar compromesa amb les seves dues màximes conviccions: el feminisme i l’escriptura.
Frase del seu fill Roger: Tenia molta vida familiar i ens va fer viure moltes coses junts. Era molt intensa. Tenim una herència cultural de la qual estem molt contents.
Frases que cal destacar de Montserrat Roig:
‘’La llibertat de les dones no implica l’esclavitud dels homes’’
‘’A casa, la meva mare tenia opinió pròpia i personalitat, igual que la meva àvia i el meu pare mai, mai no va fer cap judici de valor contra les dones. […]’’
‘’En entrar a la universitat va ser quan vaig descobrir el masclisme entre els companys’’.
‘’Les dones anàvem a primera fila de les manifestacions, ens pegaven, anàvem a comissaria, ens la jugàvem exactament igual, però després només servíem per portar-los el cafè i passar a màquina els seus meravellosos escrits’’
‘’El feminisme és també una nova concepció del món, vist a través del prisma de les dones’’
Informació extreta del llibre ‘’La memòria viva’’ i del web: http://www.catorze.cat/noticia/7644/feminisme/segons/montserrat/roig
“LA VEU MELODIOSA”
Video: https://youtu.be/u2FksyXbNqw
Aquesta obra es va publicar a Barcelona al 1987.
Tracta d’un nen anomenat “Espardenya”. La seva mare mor poc després del part i el nen queda en mans del senyor Malagelada, l’Aavi, que guardarà un secret fins a la mort.
El nen creu en la bellesa del món i la bondat de les persones, que això li ho ha indicat l’avi, que l’ha educat durant la infància i l’adolescència.
L’aspecte del nen i l’espectacle que ofereix la postguerra a Barcelona fan que l’avi decideixi crear un paradís limitat per les parets de casa i els mots de la literatura.
L’Espardenya creix i és educat en un món que no existeix. Quan té l’edat d’entrar a la universitat, abandona el seu passat i descobreix un present que no pot identificar amb el que li han ensenyat. No troba la bellesa del món ni la bondat de les persones. Ha de començar, doncs, a entendre la seva nova vida en un món nou.
Informació extreta de https://www.escriptors.cat/autors/roigm/obra.php?id_publi=9961i http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/la-veu-melodiosa
“DIGUES QUE M’ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA”
Aquest llibre va ser l’últim que va escriure Montserrat Roig tot just un any abans de la seva mort. En aquest llibre reflexiona sobre l’escriptura prenent com a punt de partida la seva condició de dona.
És un recull d’articles i reflexions sobre l’ofici d’escriure, la mirada de la narradora femenina, la memòria com a recurs vital i literari i una definició de les geografies literàries de les ciutats, elaborada a partir de l’evolució paral·lela de la dona i la ciutat de Barcelona al llarg de la història.
Informació extreta de http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/digues-que-mestimes-encara-que-sigui-mentida-sobre
I, per acabar, un vídeo de l’escriptora, en què es pot veure com era i com de bé parlava:
VÍDEO DE MONTSERRAT ROIG
