Entrevistem el professor d'Economia Sebastián Cano
Escrit per Violeta Martínez i Imad Touil
Volíem conèixer el funcionament de la borsa, i per això hem parlat amb el professor expert en economia Sebastián Cano.
Violeta: Què és la borsa?
Sebastián: És el mercat on s’intercanvien títols. Les empreses posen a disposició les seves accions, i segons la demanda, la gent les compra per posteriorment intercanviar-les o vendre-les. Simplement és un mercat de compra i venda d’actius financers, en aquest cas accions.
V: I com funciona?
S: Tenim dos costats: per una banda, les persones que ofereixen títols (en aquest cas les empreses), i per una altra, la demanda, que és la part del mercat que vol comprar títols. Cada comprador ofereix el preu que està disposat a pagar i el que fa l’ordinador és agafar aquestes ordres de compra i les creua amb les ordres de venda. Llavors cada cop que un paquet d’accions d’un comprador encaixa amb un paquet d’accions d’un venedor les intercanvia. Canvies títols per diners, i del resultat surt un equilibri, que és l’anomenada cotització.
V: Com podem interpretar les notícies de la borsa (índex, percentatges,…)?
S: La resposta és complexa. Potser la interpretació més actual és preguntar-nos què és el que fa que es moguin els preus de la borsa? Per saber això hem de remuntar-nos a finals del segle XIX a un matemàtic francès, en Louis Bachelier. Aquest deia que la borsa és un joc d’atzar, que només juga amb dues possibilitats: pujar o baixar. Llavors la pregunta que em fareu és: Què fa que el preu pugui o baixi?
Els inversors tenen informació sobre l’empresa i, segons com sigui, varien les seves posicions. Per un costat, poden comprar accions perquè esperen que en un futur l’empresa augmenti el seu valor, o bé si n’obtenen una informació negativa, venen les accions.
Arribats aquí, hem d’introduir el terme “expectatives”. El que va dir en Bachelier va ser que la informació influeix directament en la cotització. Els inversors tenen informació sobre l’empresa i, segons com sigui, varien les seves posicions. Per un costat, poden comprar accions perquè esperen que en un futur l’empresa augmenti el seu valor, o bé si n’obtenen una informació negativa, venen les accions.
V: Què pot fer que els inversors pensin que una empresa disminuirà o augmentarà els seus ingressos?
Un informe de beneficis per exemple. Si tu tens bons ingressos implicarà que existeixen uns beneficis. Pensa que una acció va vinculada a un dividend, i per ser accionista tens dret a un cupó periòdicament, d’aquest manera pots saber si l’empresa ha augmentat els seus beneficis o els ha disminuït.
Un altre exemple és si obtens informació sobre una innovació. Per posar un exemple, imagina que l’empresa Tesla incorporarà una novetat als cotxes, fet que provocarà que se’n venguin molt. Directament el que voldrà la gent serà comprar accions de Tesla.
Aquesta situació passava molt amb Apple. Quan hi havia un acte, les accions es disparaven; això passava fa uns 6 o 7 anys. Els inversors feien negoci; vull dir abans de l’acte els inversors feien negoci i compraven accions perquè preveien que es dispararien després, i així podrien vendre-les a millor preu.
Va funcionar durant un temps però ara ja no passa perquè la informació ve incorporada. Les estratègies van canviant, no hi ha una única tècnica que funcioni.
V : Per què la borsa és tan important en l’economia?
S: La borsa és important perquè, si no n’hi hagués, les empreses no podrien captar diner d’inversors. Dit d’una altra manera, com que les empreses necessiten finançar-se, les accions que es compren i es venen a la borsa són una font necessària. Poso un altre exemple. Si tu vols finançar Google, i no hi hagués borsa, hauries d’anar a Califòrina amb els teus diners i dir-los: “hola, vull finançar Gooogle”. Però amb la borsa no cal fer aquesta acció, que, d’altra banda, és complicada.
La borsa és important perquè, si no n’hi hagués, les empreses no podrien captar diner d’inversors.
Per continuar, la borsa també és un termòmetre de l’activitat econòmica del país. Si n’hi ha incertesesa, pel motiu que sigui, la borsa cau. Ara mateix, amb el coronavirus, com que es preveu que la gent emmalaltirà, i la productivitat econòmica disminuirà, hi ha poca activitat a la borsa. Tot i això, també he de dir que la borsa s’equivoca moltes vegades perquè es basa en expectatives. Va passar amb el Brexit, que el sentit comú indicava que la borsa baixaria, i el resultat va ser que no, que va passar el contrari.
V: Si tu fossis inversor, en què invertiries ara mateix a la borsa?
S: Molt bona pregunta. La primera regla de la inversió: diversificar. Mai no posis tots els diners en un mateix títol o en el mateix sector perquè les empreses estan unides, així que si una baixa pot provocar un efecte dominó. Jo invertiria en empreses tecnològiques com Apple, Google i també en motor, Tesla. Empreses de sectors diferents i que no estiguin relacionades. Ho faria així perquè si passés res que fes disminuir les accions de les empreses tecnològiques sempre em quedarien les accions d’un altre sector (l’automobilístic). Per cert, també triaria accions de farmacèutiques (Novartis, per exemple) i de roba (com Zara). Així doncs, si vols invertir en borsa, reparteix les accions en empreses de diferents sectors.
La primera regla de la inversió: diversificar. Mai no posis tots els diners en un mateix títol o en el mateix sector perquè les empreses estan unides, així que si una baixa pot provocar un efecte dominó
V: La conclusió és que invertir en borsa és complicat?
S: Sí, sempre, perquè es basa en incerteses. El manual d’un bon inversor diu que els diners que vols posar a la borsa és aquell diner que literalment voldries calar-hi foc, perquè t’és igual. Per contra, si aquells diners els necessites, no inverteixis en borsa. Els que acostumen a invertir-hi tenen la intuïció que els anirà bé i que guanyaran diners, però si són impacients, o s’equivoquen o no ho entenen, o no saben quina estratègia seguir, llavors perden els diners. Si féssim una enquesta, veuríem que en general els inversors n’han perdut més que hi han guanyat perquè la borsa és molt complexa i se’ns escapa a tots la suma de decisions de centenars de milers d’inversors, que a més no es comuniquen entre ells.
V: Si volem administrar els nostres estalvis i despeses, què ens recomanes que fem?
S: El més intel·ligent és que ens fixem un objectiu d’estalvi. Ens hem de preguntar quant volem estalviar. El nostre 40% del sou? Si és així, aquesta part no la toco, i llavors el 60% restant la divideixo en el consum: què necessito primer, quines són les compres prioritàries, després quines són les secundàries… Si tinc un pressupost limitat, l’estalvi el puc fer amb un marge més estret. Recordem que l’economia de l’estalvi es fa servir per fer front a imprevistos.
