Escrit per Juan Manuel Roldán, amb el suport de Teresa Vilalta i Alejandro Hidalgo.
Aquest dijous dia 17 de gener és Sant Antoni, i com cada any a Vilanova i la Geltrú l’Associació Els Tres Tombs organitza la festa anomenada Els Tres Tombs.
Aquesta activitat es a fa en honor a Sant Antoni Abat, copatró de la ciutat des del 1963, segons informa el portal Festa Catalunya.
Aquest acte consisteix a donar tres voltes amb els cavalls i altres animals al voltant de l’església dedicada a Sant Antoni, lloc on beneeixen els participants.
Per continuar, a Vilanova i la Geltrú és tradició, el dia de Sant Antoni, menjar un tortell, anomenat Tortell de Sant Antoni, els ingredients dels quals són massapà i massa de brioix. A l’interior hi ha una figureta en forma d’animal.
Explicat això, he preguntat a les professores Marta Ferrer i Montse Jaén sobre aquest dia tan especial a Vilanova i la Geltrú.
Juan Manuel Roldán: Què fas al dia Sant Antoni?
Marta Ferrer: La meva filla i jo ens aixequem a las 7:00 del matí per anar a l’hípica a recollir el cavall que la meva filla portarà als Tres Tombs. Més tard anem a la Rambla del Llimonet, punt de trobada de tots els cavalls i carruatges, i que és des d’on s’inicien els Tres Tombs.
Recordo que inicialment els Tres Tombs es feien al voltant de la Rambla, però ara hi ha tants cavalls i carruatges que es fan 1 o 2 voltes, però a tota Vilanova.
Entrevista a la professora Montse Jaén
Quan tenia el meu fill petit, anava a veure els carros, però ho vaig fer un parell de vegades i no vaig tornar-hi. Ara estic més sensibilitzada amb el tema dels animals, i penso que certament es cansen i pateixen estrès, i per tant en sento pena, de veure-ho.
És a dir, actualment la meva opinió gira al voltant de pensar que “és una tradició” i el fet que “fa pena l’explotació animal”. Per això no acabo de tenir-ho clar, si hauria d’estar a favor de la tradició o en contra que s’utilitzi els animals.
Així que el que faig és aprofitar per fer activitats alternatives, com ara fer excursions.
Comparteixo totalment la teva reflexió, Marta!!!
Vull dir… Montse!!!