Redactors: Alejandro Hidalgo, Juan Manuel Roldan i Teresa Vilalta
Entrevista a Pep Coll
L’escriptor Pep Coll va visitar l’institut Baix a mar, el 12 de desembre passat, per col·laborar en el projecte de 2n d’ESO sobre les llegendes de Catalunya. Els alumnes de la “Revista digital” vam aprofitar per entrevistar-lo. Va ser una hora molt intensa, en la qual vam comprovar com l’ofici d’escriure és tan essencial per a ell.
En Pep Coll ens va deixar força titulars, que mereixen pàgines i pàgines per escriure’ls. Alguns que destaquem és que “escriure dona sentit a la meva vida”.
Ara bé, de tots els que ens va dir ens quedem amb la frase: “Tincs els meus dubtes sobre com ensenyem la literatura catalana”.
Aquesta frase va ser fruit de la pregunta que li vam fer: “Quina és la teva opinió sobre com s’ensenya la literatura catalana?”. Li van preguntar perquè sabem que, a més d’escriure, va ser professor de l’institut Màrius Torres de Lleida.
Per argumentar la seva resposta, va explicar que ell aposta perquè el professor connecti amb l’alumne, que l’il·lusioni, el motivi i, finalment, el faci treballar. Els seus dubtes fan referència als coneixements teòrics. Segons l’escriptor Pep Coll, “és més important fer escriure els alumnes i fer-los parlar, perquè a classe han d’aprendre el registre formal, que no és el mateix que practicaran parlant al carrer”.
Per continuar, Pep Coll va explicar que ell “no considera tan important l’ortografia, perquè els correctors ja hi fan aquesta feina”, en canvi a aprendre a escriure no n’ensenya cap màquina. Ara bé, sí que considera oportú aprendre la gramàtica catalana. “Si escrivim sense pronoms febles és molt greu”, va dir.
Us detallem algunes de les preguntes i respostes que també ens va fer:
A quina edat vas començar a escriure llibres?
Vaig començar a publicar relativament tard, cap als 35 anys; no és molt habitual. Els meus companys van començar abans, però jo no m’ho havia plantejat mai perquè jo vaig anar per un altre camí, vaig estudiar Filosofia i m’interessava més el pensament que les paraules.
De totes formes no me’n penedeixo perquè veig que companys que van començar abans, després consideren les seves obres pecats de joventut.
Quina és la teva motivació per escriure dia a dia?
Escriure dona sentit a la meva vida, sense escriure no sabria què fer. Ara bé, el que no podria fer seria escriure per encàrrec. Vaig estar un temps escrivint articles al diari “Segre”, en què escrivia cada divendres durant molt anys. Em pagaven bé però passava tota la setmana escrivint i pensant què faria. Al final, ho vaig deixar perquè volia escriure llibres, que era el que més m’il·lusionava i em motivava.
Qui o què et va inspirar a escriure?
Més que inspirar, el que em va empènyer a escriure va ser el món llegendari de les valls pirinenques. Tot va començar perquè jo feia de professor d’alumnes que m’explicaven les seves històries llegendàries, per això em va atreure anar pels pobles a parlar amb avis i àvies i, després redactar-ho perquè no es perdessin; eren històries molt antigues i de molta saviesa.
Quin és el teu gènere de literatura preferida?
El narratiu; pràcticament és el que més llegeix-ho.
Sabem que ara estàs jubilat com a docent. Com compaginaves abans la tasca de professor i la d’escriptor?
Com podia, perquè ser professor em desgastava. A l’institut, durant els últims anys, vaig fer classes a nocturn, i així als matins podia escriure.
Quan escrius, t’inspires en situacions viscudes reals?
Sí, a totes hores. Em baso en un gest que ha fet algú i fas que un personatge també el faci. També en conflictes o en situacions personals, o en històries que m’explica la gent.
Actualment, et pots guanyar la vida sent escriptor?
No, en català és difícil. Jo estic jubilat i tinc un sou per haver estat docent. Quan feia de professor, em vaig plantejar de deixar-ho, però no ho vaig fer. Hauria d’haver tingut servituds: escriure en diaris o altres tasques que m’haurien allunyat del que jo volia: escriure el que jo vull, quan vull i al meu ritme. Per això, vaig continuar en l’ensenyament. Avui pràcticament no hi ha ningú en català que pugui viure només d’escriure.
