“Vivim en un sistema patriarcal, que dona avantatges i beneficis als homes pel simple fet de ser-ho”: Desirée Bela-Lobedde

Desirée Bela-Lobedde, mare de les alumnes  Àfrica i Enoâ Lorente Bela-Lobedde, el dia que va visitar l’institut Baix a mar perquè l’alumnat de Projectes Lingüístics de 3r d’ESO l’entrevistés.

Escrit per Mariona Allepuz Casafont – 3r ESO A

En què treballes i què és el que més t’agrada de la teva feina?

Soc pluriempleada. És a dir, tinc dues feines. D’entrada, treballo a l’Ajuntament, al departament de Convivència i Equitat, dintre del servei d’informació i atenció a les dones. D’altra banda, soc autònoma, i col·laboro amb mitjans de comunicació, escric llibres i pròlegs; també faig xerrades i formacions a persones particulars, empreses i a sistemes educatius.

Què vas estudiar? T’ha anat bé aquesta formació per aconseguir la feina actual?

Vaig estudiar Relacions Laborals, cosa que no té molt a veure amb el que treballo. De manera que no m’ha servit directament, però com que estic començant a oferir formacions a empreses, aquí sí que puc rescatar tot la part de formació que vaig obtenir.

Sabem que tens dos llibres publicats: “Minorías” i “Ser mujer negra en España”. Voldríem preguntar-te què és una minoria i si els drets que representen les dones són una minoria?

Vivim dins d’un sistema que organitza les persones i les categoritza en funció de les seves capacitats, el seu gènere, etc. Aquest sistema decideix que hi ha unes persones que són la norma, que és ser una persona blanca de classe mitjana alta, heterosexual i tenir totes les capacitats físiques intel·lectuals. Aleshores, totes les persones que no entren dintre d’aquesta suposada norma són persones que queden al marge i se les anomena minoria. Però no pel fet que siguin menys en quantitat, sinó perquè en l’àmbit d’estructura, com que no entren en el cànon, es decideix que no tenen les mateixes oportunitats, no estan en igualtat de condicions i moltes vegades es veuen vulnerats perquè no es respecten. Llavors, si pensem en minoria podem pensar en les dones, les persones racialitzades o persones negres, en persones del col·lectiu LGTBIQ+ i persones amb diversitat funcional o física. I si pensem en aquests grups sabem que no són minoritaris, perquè n’hi ha milers al món, però no tenen aquest poder polític de decidir si poden fer pressió, dissenyar política, etc. Perquè hi ha un grup, que aquest sí que és minoritari, que decideix que la resta són minoria. Llavors, les dones som enteses com a minoria, no és que ho siguem, perquè som més de la meitat de la població mundial, però com que vivim en un sistema patriarcal, que implica que dona avantatges i beneficis als homes, pel simple fet de ser-ho, fa que les dones ja estiguem en una situació de desavantatge. I en aquest sentit, els nostres drets moltes vegades no es respecten.

“Els llibres són escrits per persones negres  no es tenen en compte a l’hora de dissenyar currículums escolars ni llistes de llibres. I és una llàstima perquè aquí hi ha molt de coneixement que s’està perdent”

Pots recomanar-nos llibres que creus que a nosaltres ens poden anar bé per documentar-nos-en?

N’hi ha un munt. Dels últims que m’he llegit i que m’han agradat moltíssim, per exemple, un llibre de Bell Hooks, que es titula “Todo sobre el amor”. Hi ha un altre llibre que es titula “Entre el mundo y yo” i l’escriptor es diu Ta-Nheisi Koates. Per últim, “Mujeres, raza y clase” d’Angela Davis. És també un dels llibres que m’han servit molt. El problema és que aquests llibres són escrits per persones negres, i les persones negres no es tenen en compte a l’hora de dissenyar currículums escolars ni llistes de llibres. I és una llàstima perquè aquí hi ha molt de coneixement que s’està perdent.