Text: Judit Suriol i Guillem Arroyos
Fotos: Marc Anguis
Entrevistem els vilanovins Sergi i Èric Serra, net i besnet d’en Lalo, personatge famós de Vilanova i la Geltrú, que alhora patrocina els Premis Lalo, que distingeixen els millors treballs de recerca de Batxillerat (TRB) de Vilanova i la Geltrú. Enguany els premis han arribat a la quarta edició, i han reconegut la qualitat del treball d’un exalumne de l’institut Baix a mar, en Pablo Albà, que va elaborar una guitarra i en va explicar el procés en el seu TRB.
Josep Anton Serra Alsina va crear un personatge fictici que va batejar amb el nom de Gonzalo. El personatge es va fer tan popular, que va passar a ser conegut com Lalo.
L’il·lustrador Artur Duch va imaginar com devia ser el personatge Lalo si hagués existit de veritat [vegeu el dibuix de dalt]
Èric Serra, alumne de 2n de Batxillerat de l’institut Baix a mar, juntament amb el seu pare, Sergi Serra, que són besnet i net de Josep Anton Serra i Alsina, el vilanoví que va crear el personatge de Lalo.
Judit Suriol i Guillem Arroyos: Quins records tens del teu avi, Sergi?
Sergi Serra: Els primers records que tinc d’ell són molt familiars, d’estar-me amb ells a casa seva. Com a avi, el recordo els últims anys, quan va estar malalt. També recordo que era un avi que imposava molt de respecte. Vivien a la plaça dels Josepets, on hi ha l’hospital, de Sant Antoni, on està actualment la seu de la fundació de l’hospital. Jo acostumava a anar-hi a dinar, i després passava estones al jardí que hi tenien, que la meva àvia el tenia molt ben cuidat. Amb el pas dels anys, quan la Fundació Hospital de Sant Antoni va convertir aquella casa que estava en ruïnes en la seva seu. I ara, quan hi he tornat de gran, aquell jardí que recordava tan gran, ja no ho he vist així.
Judit Suriol i Guillem Arroyos: Per tant els teus avis eren veïns de l’hospital Sant Antoni?
Sergi Serra: Sí, el meu avi sempre va estar molt vinculat amb l’hospital, de fer la residència que ells tenien era del mateix hospital, era patrimoni de l’hospital.
Dius que el recordes malalt. Quina malaltia va tenir si ens ho vols explicar?
Sergi Serra: Un càncer. L’anècdota que tenim a la família és que era molt llaminer, i sempre li agradava molt el dolç, però amb la malaltia, no podia menjar-ne.
Com va ser la teva relació amb ell?
Sergi Serra: Per culpa de la malaltia que va tenir, recordo d’anar-lo a visitar a casa, i d’estar-m’hi allà. No hi feia activitats, amb ells, els avis paterns, perquè la malaltia ho impedia.
Per tant la iniciativa que va tenir el teu avi de crear un programa de ràdio per recaptar fons per a l’hospital, no la vas viure?
Sergi Serra: Me la van explicar els pares. Tot plegat va passar durant els anys de la postguerra i fins als anys 60-70.
Explica’ns el perquè del nom Lalo, del personatge que va crear en el programa de ràdio.
Sergi Serra: D’entrada, es deia Gonzalo, però un dels nens que anava al programa de ràdio no va saber vocalitzar-ho i en comptes de dir Gonzalo va dir Lalo, i com que els va agradar, es va quedar com a Lalo.
El personatge va agafar tanta volada, que l’Associació de Veïns Centre Vila va voler fer-ne un gegant, que té ja uns quants anys. El gegant porta un llibre i un regle sota el braç, perquè és tal com el va dibuixar l’il·lustrador Artur Duch. Ah!, i he de dir que l’avi va pensar en una criatura perquè volia parlar en català a la ràdio, i llavors amb el personatge infantil ho podia fer. Penseu que tot plegat ho feia en temps de dictadura.
I com va funcionar la campanya de recaptació?
Sergi Serra: La feien a través de la ràdio i d’una parada la rambla Principal de Vilanova. A la ràdio, donava l’oportunitat a les criatures de la ciutat perquè hi anessin, i parlessin pel micròfon. D’aquesta manera també es va fer molt famós pel programa, perquè a les famílies els feia il·lusió que els fills sortissin per la ràdio. Llavors amb aquesta excusa, els pares els hi portaven, hi parlaven, i els adults hi acabaven col·laborant, en la recapta de diners.
El 2017 cediu la marca Lalo per als premis de la Fundació Sant Antoni Abat amb què premieu els treballs de recerca de Batxillerat dels instituts de Vilanova. Des que vau començar, quins treballs heu premiat?
Sergi Serra: La gerenta de la Fundació de l’Hospital, que va conèixer el meu avi, em va comentar que li sabia greu que no es continués la tasca social que va fer durant molts anys l’avi. Llavors va pensar a crear uns premis de reconeixement de treballs de Batxillerat. Els vam fer donació de la marca a la fundació d’hospital, de manera que la primera edició va ser el curs 2017-2018,. Des de llavors donem premis a cada categoria del Batxillerat, el Científic, el Social i l’Humanístic. Per continuar, he de dir que aquest premi és econòmic, i el cabal l’aconseguim gràcies a les empreses col·laboradores.
Enguany ha guanyat el 2n premi en la categoria de Científic un company del nostre institut, en Pablo Albà. Quins altres treballs van guanyar, i què ens en pots dir del TRB del Pablo?
Sergi Serra: Hi ha un jurat professional format per sis professionals d’àmbits diferents que són els encarregats de decidir-ne els premis. Jo no hi participo, per tant me n’assabento, dels guanyadors, el dia del lliurament.
Del teu besavi, Èric, què t’han explicat a casa i què creus que t’ha aportat un personatge públic com ell?
Èric Serra: No el vaig arribar a conèixer, però he crescut sabent que el besavi feia molta tasca social a la nostra ciutat. I com que ho feia d’aquesta còmica, atrauria més públic i podria ajudar més persones, que era allò que a ell li agradava. Per a mi, aquest fet és molt educatiu, perquè en una societat com l’actual, que cadascú mira molt per un mateix, pensar que el meu besavi no era d’aquesta manera, m’ha ajudat molt.
Molt bona entrevista!!
Moltes gràcies.