Entrevista a Xavi Lázaro, professor de Matemàtiques de l’institut Baix a mar

Escrit per Juanjo García-Muñoz. Foto: Juanjo García-Muñoz

 

“Ens hauríem de plantejar els continguts de Matemàtiques que ensenyem a l’institut perquè han variat poc en els últims cinquanta anys”

 

El professer Xavier Lázaro (Vilanova i la Geltrú, 1975) explica com relaciona les Matemàtiques amb la seva afició, el bàsquet. Considera que els alumnes, com els jugadors, han de rendir sempre al màxim. A part, també relata que és un bon lector de llibres de Filosofia.

Juanjo: Per començar, voldria demanar-te que fessis una presentació de tu mateix. Com ets?

Xavier: Soc professor de Matemàtiques; fa dotze anys que m’hi dedico. Soc un apassionat de la meva professió, perquè miro de gaudir de les classes i alhora d’anar-m’hi formant constantment.

Juanjo: Per quina raó has canviat d’institut enguany?

Xavier: Soc professor interí, i a l’institut on treballava l’últim any, el Joan Ramon Benaprès de Sitges, un funcionari en va demanar la plaça. Anteriorment havia estat en un altre institut de Vilanova, concretament l’institut FX Lluch i Rafecas.

Juanjo: Estàs content a l’institut Baix a mar?

Xavier: Al principi se m’ha fet difícil perquè el funcionament és diferent del que jo estava acostumat. Ara bé, també he de dir que després de sis mesos sense fer classes presencials, la tornada ha estat dura per les mesures de seguretat contra el Covid. Dit tot això, sí, hi estic, content, i m’hi sento còmode.

Juanjo: Alguna vegada, durant la teva experiència com a professor, has tingut cap conflicte amb els companys de feina?

Xavier: [Riu]. No, no. Potser he tingut disparitat de criteris perquè potser tenia un enfocament pedagògic diferent respecte d’algú altre o perquè la gestió de l’aula la faig diferent dels altres. Però, en resum, res important.

Juanjo: Com creus que s’haurien d’ensenyar les Matemàtiques?

Xavier: Amb exigència i amb humor, que són els dos criteris que jo hi aplico. També t’he de dir que quan les Matemàtiques s’apliquen a la vida real, els alumnes hi troben més utilitat, i just aquest principi és bo per enganxar-s’hi, a la matèria. Ara bé, també hi ha una creença instal·lada a la societat segons la qual les Matemàtiques són difícils. La gent s’ho ha acabat creient, i aquest fet causa una barrera. Cal dir també que ens hauríem de plantejar els continguts de Matemàtiques que ensenyem a l’institut perquè han variat poc en els últims cinquanta anys.

Ens hauríem de plantejar els continguts de Matemàtiques que ensenyem a l’institut perquè han variat poc en els últims cinquanta anys.

Juanjo: Canvio de tema. Sé que t’agrada el bàsquet. I que hi has jugat.

Xavier: Sí, m’apassiona aquest esport. Hi he jugat durant anys però penso que era molt dolent. Ara en soc entrenador nacional i he estat president del Club Bàsquet Samà durant quatre anys. També he entrenat el Sènior masculí, el femení i equips de formació. Com que no tinc l’altura per jugar-hi, però l’esport m’agrada molt, vaig fer-me’n entrenador.

Juanjo: Puc preguntar-te si ets fan de cap equip de bàsquet?

Xavier: A mi m’agrada l’esport en general, però confesso que soc culer. És a dir, soc seguidor del FC Barcelona.

Juanjo: Segons els teus criteris com a jugador i com a entrenador de bàsquet, quins valors creus que pot aportar jugar-hi?

Xavier: Puc dir-te que durant l’etapa que vaig ser president del Club Bàsquet Samà, es van inculcar quatre valors, que són els que s’haurien de treballar des que naixem i amb els quals jo treballo també com a professor de Matemàtiques. Aquests valors són: 1) Respecte per tot el que t’envolta. 2) Companyonia. 3) Esforç i 4) Donar el 100% de tu mateix. Penso que el que t’acabo de dir s’està perdent.

“Em considero exigent per tant si veig, com a entrenador, que un jugador no està rendint o està caminant, en comptes de córrer i esforçar-s’hi, el faig ser a la banqueta”

Juanjo: Com compagines la professió amb l’afició?

Xavier: Em considero exigent per tant si veig, com a entrenador, que un jugador no està rendint o està caminant, en comptes de córrer i esforçar-s’hi, el faig ser a la banqueta, i llavors hi poso un altre. Per què se’n va a la banqueta? Perquè no està rendint al màxim de les seves possibilitats. Llavors no puc traslladar aquest mateix principi a l’aula? És a dir, exigir el mateix a un alumne? Perquè si veig que un alumne té una capacitat molt alta, m’haig de conformar amb el seu 40%? Aquesta és la meva gran pregunta com a professor.

Juanjo: A part de ser professor i entrenador de bàsquet, què fas més en el teu temps lliure?

Xavier: M’estic amb la família i els amics, i a més soc aficionat a la Filosofia, i per això en llegeixo llibres. També em formo com a professor i continuo formant-me com a entrenador. De fet, col·laboro en un centre de tecnificació de bàsquet, que es diu Temple 23. I de forma altruista, col·laboro en els àmbits que m’agraden, el bàsquet i l’ensenyament.

Juanjo: Consideres que a Vilanova el bàsquet està al mateix nivell que el futbol? 

Xavier: Penso que hi ha molta gent que juga a bàsquet a Vilanova, de fet n’hi ha dos clubs, el Samà i el Club Nou Bàsquet Vilanova. Tots dos junts mouen molts jugadors. També n’hi ha pràctica a les escoles. Ara bé, si em parles de sostre competitiu, l’hoquei i el futbol estan més arrelats a Vilanova. Penso que a la nostra ciutat tots els clubs que hi ha hagut han intentar fomentar la base de jugadors. Segurament la nostra ciutat, en l’àmbit del bàsquet, té un sostre que és la Copa Catalunya, però també podríem arribar a Primera Catalana perquè no és tan difícil. Després, es necessiten molts diners per arribar a més nivells.

Juanjo: Per acabar, si ara mateix poguessis ser entrenador de la NBA o professional de l’ACB, ho acceptaries?

Xavier: Si fos de la NBA, sense cap mena de dubte. Algun cop he tingut oportunitats en altres lligues, però no del nivell de la NBA [riu]. El que passa realment és que el sou és molt minso, i no t’hi asseguren la continuïtat. Per això, no ho he acceptat mai.

Juanjo: Moltes gràcies per respondre’m les preguntes.

Xavier: A vosaltres. Ha estat un plaer. Bona feina amb la “Revista digital”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>