Entrevistem la professora Montse Jaén sobre el canvi climàtic

Escrit per Leire  Chávez

Entrevistem la professora de l’institut Baix a mar Montse Jaén amb l’objectiu de fer més consciència sobre la importància de cuidar el planeta.

Leire Chávez: Què és el canvi climàtic?

Montse Jaén: El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens que s’estan observant a l’atmosfera. S’està veient que la temperatura mundial s’incrementa. No és que estigui augmentant només la temperatura local, sinó que mundialment la temperatura mitjana del planeta és més alta per unes causes determinades, que no estan relacionades amb els processos naturals.

Leire Chávez: Quan va aparèixer per primer cop?

Montse Jaén: Se n’està parlant des de fa més de 30 anys. S’han observat canvis en la temperatura des de fa molt de temps. Quan va començar? Se suposa que va començar en temps de la Revolució Industrial, quan es van començar a cremar  combustibles fòssils (carbó i posteriorment petroli, gas).

Leire Chávez: Què provoca el canvi climàtic?

Montse Jaén: L’augment dels gasos hivernacle, que són el CO₂, el vapor d’aigua i el metà, provoca aquesta situació, però el que preocupa més és el diòxid de carboni, que es troba en una proporció molt petita a l’atmosfera. Concretament només un 0,03%, i fa un efecte hivernacle natural, que ens és bo per als éssers vius de la Terra. Ara bé, el problema és que tot plegat s’està capgirant. Està augmentant per sobre d’uns límits que ja no se sap on aniran a parar, i el control que hi havia fins ara d’aquest tant per cent tan petit (0,03), que depenia bàsicament dels éssers vius,  s’està perdent. En resum, el diòxid de carboni és el que està més relacionat amb el canvi climàtic, que està creixent i provoca l’increment de la temperatura.

Leire Chávez: Tenim temps per frenar-ho?

Montse Jaén: M’agradaria dir-vos que sí, que tot va bé perquè estem començant a tenir un altre tipus de societat. Però és que jo ho veig molt lent; veig que hi hauria d’haver un canvi molt radical, de la ciudadania, polític i econòmic, fet que és molt díficil. Jo no soc gaire optimista, perquè podríem dir que l’optimisme és el que ens convé. Hem de lluitar per intentar-ho frenar. L’altre dia vaig anar a una conferència amb una persona molt experta [vegeu-ne qui en aquest enllaç] que deia que en 12 anys aquest canvi climàtic serà irreversible. És a dir, no podrem tirar enrere.

Leire Chávez: Què creus que passarà quan sigui irreversible?

Montse Jaén: Hi haurà conseqüències que no podrem preveure, que seran climàtiques. També migracions de persones a altres llocs del món, fet que ja estem vivint, però encara n’hi haurà de més greus: problemes polítics, econòmics i humanístics. Heu vist, per exemple, que l’huracà Dorian s’ha estat a sobre de les illes del Carib, i s’hi ha aturat més temps del que és normal? Per què ha passat? Perquè el canvi climàtic ha provocat que l’aigua del mar estigui molt més calenta. Llavors, l’evaporació és més forta i els huracans tenen més força perquè tenen més càrrega d’aigua: pesen més, van més a poc a poc i, per això, fan més destrosses. És a dir, és un fenomen que ja estem vivint, i que es multiplicarà en els pròxims anys.

Leire Chávez: Hi ha proves que el canvi climàtic sigui per causa de l’ésser humà?

Montse Jaén: Sí, perquè som nosaltres els que estem fent servir els combustibles fòssils, fet que augmenta la concentració de CO₂ a l’atmosfera, que està demostrat amb els registres que han fet els científics. També és cert que hi ha hagut canvis climàtics a la història de la Terra, com va ser el cas de l’extinció dels dinosaures, que va ser a causa d’un canvi climàtic. Bé, la controvèrsia sobre l’extenció dels dinosaures gira al voltant de quina va ser la causa que va provocar el canvi climàtic, com ara la caiguda d’un meteorit però també hi ha altres teories. Ara bé, el que estem vivint ara no és un fenomen natural, sinó que és un canvi provocat per la humanitat, que actualment es desconeix si la natura pot compensar-lo.

Leire Chávez: Beneficia el canvi climàtic cap part del planeta?

Montse Jaén: [Riures] Noruega, que podrà fer vi algue dia, i nosaltres, que podem anar a la platja més sovint, inclòs a l’hivern, i poca cosa més. Seriosament, les conseqüències que estem vivint és una glacera dels Alps, que està a punt de desprendre’s, i que pot posar en perill els pobles de la vall propera (la vall d’Aosta, a Itàlia). També el gel de l’Antàrdida, que s’està desfent… Els efectes col·laterals serà l’augment del nivell de l’aigua del mar; els canvis en els règims dels corrents marins, que capgira la temperatura, i les pluges, que també canviaran, perquè n’hi haurà on abans no n’hi havia tantes i a l’inrevés. Per tant, com a societat ens hi haurem d’adaptar, i, diguem-ho, probablement serà difícil.