L’escriptor David Lozano va guanyar el premi Menjallibres 2019 amb el llibre “Desconeguts” (Edebé)
Entrevistem l’escriptor David Lozano, autor del llibre “Desconeguts” (Edebé), ens ha respost unes preguntes sobre literatura, sobre els seus llibres i la seva vida.
La raó d’aquesta entrevista és el fet que la ciutat de Vilanova i la Geltrú va lliurar-li el 2019 el premi Menjallibres, que just aquesta setmana [el dijous 16 de gener] comença una vegada més amb nous autors.
· La teva formació és molt àmplia. Al teu compte de Twitter dius que ets director gerent de Zaragoza Cultural. També sabem que ets advocat. Segueixes exercint l’advocacia a part d’escriure?
No. Ser advocat és un treball molt absorbent, igual com passa amb l’escriptura, que també requereix molt de temps. Per això he hagut d’escollir entre l’un i l’altre. I m’he quedat amb l’escriptura.
· Quines van ser les dificultats que vas superar per escriure?
Vaig haver d’afrontar les dificultats típiques de tot començament artístic. És complicat que una editorial doni suport a un nom desconegut, com era el meu, ja que la publicació d’una novel·la suposa una inversió econòmica important. Per aquesta raó, les editorials grans normalment no es fixen en autors principiants. A part, no hem d’oblidar que les primeres obres no solen estar a l’altura, ja que un aprèn segons va escrivint. En conclusió, pocs cops el primer que escrius té la qualitat suficient per ser publicat.
- Llavors, com vas començar?
Jo vaig començar amb una petita editorial, i gràcies al premi Gran Angular vaig poder accedir a les editorials de projecció nacional.
- Per què vas decidir se escriptor?
Des de petit vaig tenir una vocació molt clara: la d’explicar històries. Cap altra activitat em feia (i em fa) tan feliç. Jo vaig ser un nen molt lector, però també volia disfrutar de llibertat de crear els meus propis personatges, els meus escenaris i les meves trames. Quan un llegeix un llibre, fa seva la història quan la imagina, però no és una llibertat equiparable a la que et permet l’escriptura. Per aquesta raó, vaig tenir clar que al marge del treball que tingués “de gran” (he estat advocat, he treballat a la banca i actualment soc professor), sempre escriuria. I així ha estat.
- Per escriure el teu llibre “Desconeguts”, en què et vas inspirar?
Sempre em fixo en la realitat. Per això les meves històries juguen amb perills autèntics. Quan dissenyava la trama, hauria pogut decidir que la Lara, la protagonista, se cités amb un vampir, per exemple, fet que hauria suposat un enfocament molt interessant, però diferent; prefereixo problemes o amenaces reals. Per al llibre “Desconeguts”, he analitzat com ens comuniquem actualment, i la importància de la tecnologia i les xarxes socials a les nostres vides.
- Quants llibres has escrit? Quin és el teu preferit?
Entre obres infantils i juvenils, n’he escrit 17. Només escric les històries que em ve de gust explicar, i cada una em porta a diferents moments de la meva vida. Per aquesta raó m’és molt difícil escollir. La trilogia de “La Puerta Oscura” seria sens dubte una de les meves preferides , i “Desconeguts” m’està donant moltes alegries pel poc temps que porta publicada.
- A part de llibres juvenils, n’has escrit cap per a adults?
En realitat, compto amb força lectors adults perquè el misteri i el suspens de les meves novel·les s’acosten molt a aquest públic. Només per a adults he escrit alguns relats, però cap novel·la.
- Creus en els premis com una manera de visibilitzar les teves obres?
Sens dubte. Els premis literaris (pel cap baix els més importants) són una eina molt valuosa per visibilitzar l’obra. En aquests temps es publica molt i els mitjans de comunicació dediquen molt poc espai a la cultura. Un premi important permet que la teva obra destaqui per sobre de la resta. A més, altres avantatges és que en millorarà la distribució, i per tant serà més visible a les llibreries.
- Si algú que llegeix aquesta entrevista no et coneix, per quin llibre recomanes que comenci. Si em preguntes per una recomanació entre els meus llibres, “Desconeguts” pot ser una bona opció. La temàtica actual i un ritme narratiu trepidant són elements que afavoreixen la lectura per algú que ni te l’hàbit de fer-ho. A més, el fet que l’argument sigui el d’una cita fa que els diàlegs tinguin molt de pes, fet que genera una prosa més àgil.
