Les expressions “nens i nenes”, “homes i dones”, “benvolguts o benvolgudes” se senten cada dia amb més freqüència. Ara bé, “no són expressions naturals de la llengua, perquè en un mateix discurs qui ho distingeix cau en la incoherència, i no acaba fent concordar tots els adjectius entre masculins i femenins. Per reblar el clau, aquesta pràctica “va en contra de la gramàtica de la llengua” i també “de la igualtat de gèneres”, afirma la lingüista de la Universitat de Barcelona (UB) Carme Junyent.
Junyent argumenta que distingir entre el masculí i el femení provoca desigualtat, perquè dins de l’expressió masculina i femenina no hi ha lloc per al col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). “Si anem dient «homes i dones», llavors no sempre els transsexuals hi tenen lloc”. En canvi, sosté, amb l’expressió “els homes” tots els col·lectius hi són inclosos.
A l’escola, quan les criatures són petites, poden no sentir-se identificades amb el genèric masculí plural, que en català inclou el gènere neutre. “Una mestra em va explicar un dia que quan deia a classe «Els nens que no hagin acabat els deures, que no surtin al pati», les nenes es quedaven assegudes igualment, haguessin fet o no els deures”, perquè no se sentien interpel·lades per la indicació. Si passa això, afirma Junyent, “és perquè l’escola està fent molta pressió amb l’expressió «els nens i les nenes»”.
L’origen de tot plegat, segons la lingüista Carme Junyent, parteix de la idea que les llengües tenen la capacitat de canviar l’ésser o el cervell humans. “I no és així, perquè si hi ha discriminació a la societat entre gèneres és per culpa de les persones, i no de la llengua”, argumenta Carme Junyent, que es defineix personalment com a feminista. Dit amb altres paraules, per molt que es digui “els nens i les nenes” o “els homes i les dones”, no s’aconseguirà l’equitat si la societat no s’ho creu de veritat.
