Autora: Teresa Ortega
Ja heu lligat caps?
Després d’analitzar profundament totes les investigacions i declaracions dels testimonis, ens hem adonat que hi havia coses que no quadraven.
El primer que no té sentit és que la Núria Sanchez afirmava que ella i la Sandra havien marxat del centre a les 15:10 h, després d’haver-se allargat una estona preparant la sorpresa pel Jose Antonio. Però, llavors, com és possible que la Mª Ángeles veiés la Sandra pujant les escales a les 15:15 h? A més, la Núria també va ser vista per la Sara Tàpia a la mateixa hora entrant a la zona de direcció?
Si realment no són culpables… per què menteixen?
Des de la revista vam decidir mirar les càmeres, que just s’havien parat de gravar a les 15:20 h. A partir de les 15:16 h es veu clarament com la Núria entra a la sala de direcció amb un cafè a la mà, agafa uns exàmens dels calaixos i després, en un moviment ràpid, un rajolí del cafè de la Núria cau sobre un dels ordinadors. Justament, era l’ordinador que controlava les càmeres i per això van deixar de gravar. Descartem que la Núria fos culpable del robatori, però sabem que és culpable de trencar les càmeres. Va ser a propòsit? Si no és culpable, per què no va dir la veritat a l’interrogatori? Està encobrint la Sandra per alguna cosa? O simplement era conscient que ella havia trencat les càmeres i tenia por que ho descobrissin?
Sabem que el Josep havia pujat al segon pis a buscar la seva bossa, i que més o menys en el mateix moment la Sandra també havia pujat les escales. Decidim mirar les càmeres a partir de les 15:15 h, just abans que aquestes deixessin de funcionar. A les 15:17 h exactament es veu com la Sandra i el Josep es troben a les escales del primer pis i comencen a parlar. El Josep porta la seva bossa, i la Sandra unes cartolines sota el braç.
Després de diverses deduccions i tornar a parlar amb sospitosos i testimonis finals, en aquest cas el Josep Ràfols, la Sandra Roig i la Núria Sanchez, per fi ens han confessat la veritat.
Com ja havíem vist a les càmeres, el Josep i la Sandra es van trobar a les escales del primer pis i van decidir baixar junts.
Resulta que la Sandra Roig havia de deixar les cartolines que havia agafat a la sala de professors, i en Josep va decidir acompanyar-la. Un cop eren allà, el Josep, sense voler-ho, va ensopegar amb el cable que carregava l’ordinador de la Farah, fent que aquest, desgraciadament, caigués a terra i es trenqués. Ell, ben preocupat, va decidir emportar-se’l per arreglar-lo, i el volia tornar al més aviat possible, però els de la botiga de reparacions van trigar més del que esperava.
A més, tot i que la Sandra no era culpable, estava encobrint el Josep perquè sabia que tot havia estat un malentès i no el volia fer quedar malament. Tot i això, amagar la veritat la va convertir en còmplice del “crim”.
Per últim, la Núria ens ha afirmat que en la seva declaració no va ser del tot sincera perquè, tot i no ser conscient d’haver trencat les càmeres, sabia que era l’última a estar a la sala de direcció i tenia por de ser inculpada d’un crim del qual no havia sigut conscient d’haver participat. A part d’això, sabia que la Sandra s’havia quedat una estona més al centre, però no volia fer-la culpable del crim sense tenir clar què és el que havia passat.
Ara que ja sabem tota la veritat, havíeu sigut capaços de descobrir qui era el culpable? Sabíeu ja quin havia estat el crim real?
Per sort, ara l’ordinador ja està arreglat i en mans de la Farah!
Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres durant aquest misteri que resulta que només havia estat un cúmul de malentesos sense cap tipus de malícia!
