Ens agrada fer pensar; ens agrada mostrar que la realitat mai n’és una de sola i, que igual que les persones, és complexa: té múltiples cares i representacions. I és que un viatge que només és un seguit de visites culturals no és un viatge: és un catàleg.
Aquest viatge ens ha servit per anar molt més enllà de la visió que tenim uns dels altres, avaluadors-avaluats, i aprofundir de debò en la relació professors-alumnes. Hem descobert companys que es cuiden, s’estimen i es diverteixen, que s’escolten; ciutadans que respecten, que observen i participen; joves que viuen a cor què vols. Ens hem redescobert com a adults que ens reconeixem en els passos dels alumnes.
Hem trepitjat la ciutat més enllà dels tòpics perquè no ens hem conformat amb la mirada turística del que passa volant: hem anat del palau neoclàssic del Prado a la humil corrala de Lavapiés, veient com es va ennoblir un barri, al segle XVIII, i com s’està gentrificant el que havia estat un dels barris pobres del centre de Madrid:
Vam resseguir la festa de la ciutat pels locals de la Movida a Malasaña: d’alguna manera havíem de recompensar les explicacions acadèmiques del matí. Tot i sortir amb les millors gales, predisposats a menjar-nos la nit, vam tastar la minoria d’edat i no ens van deixar entrar. La Movida ja no és el que era!
Del Madrid dels Àustries al de la Moreria, de la Plaza Mayor a la de la Paja, el jardí del Príncipe d’Anglona als de Sabatini, de la façana barroca de San Miguel a la catedral de La Almudena… Alguns van descansar al Retiro, d’altres van vibrar amb l’equip blanc al Bernabeu. Des de perdre’s pel barri de les Lletres, llegint històries a cada passa, fins a acomiadar el dia des del Temple de Debod. Esprémer la ciutat fins a l’últim alè.
Vàrem gaudir de grans obres d’art, de les que simbolitzen la barbàrie i la guerra, Picasso, i de les que representen la pau i la bondat, Fra Angelico:
Les de grans artistes reconeguts, Velázquez o Dalí, i les d’artistes per fi reconegudes, Maruja Mallo o Ángeles Santos:
Hem anat del solemne, Palacio Real, a l’oníric i esbojarrat, Un mundo, de Santos:
En fi, no va faltar ni un ministre!
