Som éssers emocionals que aprenem a pensar, no màquines pensants que aprenem a sentir (S.Bachrach). Per això, és bàsic formular-nos tres preguntes: Com ens sentim amb nosaltres mateixos? Com se senten els altres amb nosaltres? Quina petjada els deixem? A vegades, la persona emocionalment bloquejada està intel·lectualment anul·lada. Per això l’escola ha de ser un lloc que ens convidi sempre a veure-hi més enllà, connectant, legitimant, transitant per les emocions pròpies i alienes, per aconseguir comprendre-les i transformar-les amb sentit.
Avui, a les rotllanes, assemblees, pati… ressonen les descobertes de tot un estiu. L’alegria de retrobar-nos, la vergonya, les ganes, la temor, la inseguretat, l’eufòria… Petits moments d’escola, únics i irrepetibles. Com únics i irrepetibles són cadascun dels cursos que encetem, perquè els nostres infants i joves només tindran un cop aquesta edat i es mereixen una comunitat educativa que doni valor a l’escola, que és la seva i la de tots, i l’estan vivint avui, aquí i ara.
Comencem!
https://www.instagram.com/reel/C_sn-bINud8/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==
