Aquest any, el projecte d’arts escèniques Silencis ha estat una oportunitat per mirar de cara una realitat que sovint s’amaga: l’assetjament escolar i tots aquells silencis que fan mal.
El punt de partida ha estat senzill però profund: què passa als patis, als passadissos, a les mirades que callen? Com podem parlar del dolor, de la por o de la solitud sense caure en els discursos fàcils? A través de la dansa contemporània i el llenguatge simbòlic, hem convidat als nostres alumnes a posar cos al que sovint no sabem posar en paraules.
Cada moviment, cada gest, cada coreografia ha estat una forma d’expressar emocions que costa verbalitzar. En comptes de només memoritzar textos, hem treballat l’empatia, l’escolta, la presència i la creativitat. Hem vist com alumnes que habitualment són més reservats, s’han obert; com d’altres han descobert noves maneres de mirar i entendre l’altre. Silencis no és només una obra, és un procés d’aprenentatge profund.
Creiem fermament que les arts escèniques són una eina educativa poderosa. No només eduquen el cos i la veu, sinó també el cor i la mirada. Ens ajuden a entendre’ns millor, a connectar amb els altres i a transformar la realitat que vivim.
Gràcies a totes les famílies per acompanyar-nos en aquest viatge. I gràcies, especialment, als infants i joves per la seva valentia, sensibilitat i compromís.
Trenquem els silencis. Donem veu a l’educació que transforma.
