Quan els joves pugen a escena per parlar del món, no només aprenen a interpretar; aprenen a mirar amb ulls crítics, a qüestionar, a empatitzar. Les arts escèniques, quan es viuen des de l’ètica i el compromís, es converteixen en un espai privilegiat per a la denúncia i la transformació. A través del cos, de la veu i del gest, els alumnes aprenen a llegir les injustícies que travessen el nostre temps i, el més important, a no quedar-se en silenci. Educar en les arts és també educar en la responsabilitat de mirar de cara el dolor del món i posar-hi paraules, preguntes i llum. Avui us compartim alguns dels projectes dels nostres professors d’Arts Escèniques, Albert Pahissa i Núria Curto. Tres accions artístiques que sacsegen, que fan pensar i que donen veu a una generació que no vol restar indiferent.
El crit al carrer: Palestina existeix.
En el marc del taller d’Art que realitzen els alumnes de 1r i 2n d’ESO cada setmana, ha pres forma una intervenció escènica directa i valenta: una acció al carrer que denuncia el genocidi del poble palestí. Amb una posada en escena simbòlica i colpidora, els joves han convertit l’espai públic en un escenari de resistència i de memòria. Aquest projecte no només els ha permès entendre la magnitud del conflicte, sinó reconèixer la capacitat de l’art per fer visible allò que molts volen invisibilitzar. Sortir al carrer i actuar ha estat per a ells una manera d’exercir la seva veu i de practicar una ciutadania activa i compromesa.
El negoci de la guerra.
Els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’optativa d’Arts Escèniques han creat una peça audiovisual que posa en qüestió els discursos oficials que parlen de pau mentre trafiquen amb armes i perpetuen la guerra. A partir d’un treball corporal profund, amb projeccions d’obres d’art de denúncia sobre els seus cossos i una posada en escena íntima i poderosa, el vídeo mostra com l’art pot ser una memòria viva. Obres de Goya, Picasso, Käthe Kollwitz, Regina José Galindo o Santiago Sierra dialoguen amb els gestos dels alumnes, que es converteixen en símbols de fragilitat i força alhora. Una veu col·lectiva narra la hipocresia dels poderosos i reivindica la pau com una construcció popular i no com una promesa buida des de les altes esferes.
L’essència de la pau.
Aquest projecte és el fil invisible que uneix les dues peces anteriors. També realitzat per alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’optativa d’Arts Escèniques, L’essència de la pau transforma el pati del centre en un espai de reflexió col·lectiva. Sobre la paret es projecten imatges del World Press Photo i d’altres fotoperiodistes de referència. Fotografies reals, actuals i punyents que mostren conflictes, desigualtats i crisis humanitàries d’arreu del món. Els alumnes hi responen amb presència escènica: el seu silenci, els seus moviments i la seva disposició corporal fan de mirall entre el que passa fora i el que vivim dins. Una metàfora visual que ens convida a reconèixer que el món és un de sol, i que construir pau comença per mirar de cara el patiment aliè.
Aquests tres projectes escènics són molt més que exercicis artístics: són experiències vitals. Parlen d’un alumnat que pensa, que sent, que s’implica. Parlen d’un professorat que creu en l’art com a eina pedagògica i de transformació social. Parlen d’una escola que entén que educar no és només transmetre coneixements, sinó acompanyar mirades, esperonar consciències i donar espai a la veu pròpia. En temps de soroll i immediatesa, aquestes accions ens recorden que el teatre pot ser un acte de resistència profunda, un lloc per mirar el món sense filtres… i per atrevir-nos a transformar-lo.
