La setmana passada vam celebrar al nostre centre la Fira de la Ciència, coincidint amb la Setmana de la Ciència a Catalunya, una iniciativa impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que vol despertar la curiositat científica i apropar la ciència a les escoles.
Una Fira de la Ciència és un espai on els infants s’endinsen en el pensament científic a través d’experiments, observacions i reptes senzills. Durant la jornada, el SUM es va convertir en un gran laboratori on els xiquets i xiquetes podien fer, provar, observar i preguntar-se.
Els alumnes de l’ESO van tenir un paper fonamental: van fer de guies, divulgadors i joves científics, acompanyant els més petits en la descoberta i compartint amb ells el gust per la ciència i la curiositat. D’aquesta manera, tota la comunitat educativa va poder viure una experiència compartida on aprendre fent era l’eix central.
Darrere la nostra Fira hi ha un equip de docents de secundària que entén la ciència com una manera de mirar, pensar i construir el món. Venen de camps diferents —la biomedicina, la química, l’enginyeria, la biologia, l’oceanografia o l’arquitectura— però comparteixen la mateixa passió: fer estimar la ciència des de l’experimentació, la curiositat i el pensament crític. Junts donen forma a l’Àmbit STEM del nostre centre: un espai on la tecnologia, la ciència i la creativitat treballen plegades per despertar preguntes i generar aprenentatges reals.
Cada espai de la Fira ha estat una oportunitat per fer ciència de veritat: observar, provar, equivocar-se i tornar a provar. Els infants s’han implicat amb il·lusió i curiositat, i els joves de l’ESO han liderat cada experiment com a guies i divulgadors, mostrant una maduresa i un compromís exemplars. Els infants han après que la ciència es pot amagar en els llocs més quotidians: fins i tot una simple patata pot ajudar-nos a entendre com circula l’electricitat! Han descobert que tot allò que ens envolta pot esdevenir un laboratori si s’observa amb curiositat.
Han comprovat que les plantes són éssers vius que respiren i que necessiten llum i aigua per créixer. En observar les bombolletes d’aire que alliberen, han entès que la vida està plena de petits processos invisibles que la fan possible. A través del microscopi han pogut veure l’estructura de les fulles, descobrir les seves cèl·lules i observar els estomes, aquelles petites obertures per on la planta intercanvia gasos amb l’aire.
També han après que barrejant substàncies poden passar coses sorprenents! Han entès que la ciència sembla màgia, però no és: és observar, comparar i deduir per què passen les coses. En un dels experiments han vist com un simple globus podia inflar-se sense bufar-hi dins. Barrejant vinagre amb bicarbonat de sodi, han observat com la reacció química alliberava diòxid de carboni, un gas que s’ha anat acumulant dins del globus fins a fer-lo créixer. Aquest moment, entre sorpresa i rialles, els ha ajudat a entendre que moltes reaccions quotidianes —com quan la massa del pa puja— tenen explicacions científiques molt semblants.
A l’experiment de les tintes, han pogut veure com un color aparentment “únic” es descompon en altres tonalitats quan l’aigua puja pel paper de filtre (cromatografia). Aquest viatge del color els ha permès entendre que allò que veiem amb els ulls sovint és només una part de la realitat, i que la ciència ens ajuda a descobrir la complexitat que hi ha al darrere.
També han descobert que no tots els materials es comporten igual. Alguns són tous o durs segons la força que s’hi fa. Barrejant maizena amb aigua, han experimentat amb un dels materials més fascinants: el fluid no newtonià. Han comprovat que, quan l’hi apliquen una força ràpida o un cop, es comporta com un sòlid, mentre que si el toquen suaument esdevé líquid. Aquesta vivència directa els ha fet entendre que la matèria té maneres de comportar-se que desafien allò que ells creien que era “normal”.
En un altre taller, l’experiència de la patata lumínica els ha obert una finestra a la química i a l’energia. En inserir-hi metalls diferents i veure com s’encenia un LED, han descobert que una reacció tan simple com l’oxidació pot generar electricitat. Han manipulat, connectat, observat i comprovat que dins d’un aliment tan quotidià s’hi amaga un petit sistema capaç de produir corrent elèctric. Una experiència sorprenent que els ha ajudat a entendre que la ciència sovint s’amaga en llocs insospitats.
Finalment, han entès que les formes i l’equilibri són claus perquè les coses s’aguantin, i que treballant en equip poden construir-se estructures fortes i estables. Muntant la cúpula autoportant de Leonardo da Vinci, han descobert que la ciència i l’enginyeria no depenen només dels materials, sinó sobretot de la geometria i de la manera com es distribueixen les forces. Han comprovat que cada peça es recolza en l’altra i que l’estructura només es manté dreta quan totes treballen juntes, generant un equilibri perfecte entre pes, tensió i forma. Aquest procés ha sigut una lliçó viva: han vist que una cúpula es pot sostenir sense cargols ni cordes, només gràcies a la intel·ligència del disseny i a l’ordre en què col·loquem les barres. Han après que construir és observar, ajustar, provar i tornar a provar. I sobretot han entès que la ciència no només es fa amb instruments, sinó també amb les mans, les idees i la confiança mútua.
A través de totes aquestes experiències, infants i joves han descobert que fer ciència és pensar, provar, col·laborar i mirar el món amb curiositat i respecte. Volem felicitar tota la comunitat educativa per haver-ho fet possible: als docents que han dissenyat i impulsat la jornada amb tanta dedicació i imaginació; als mestres que acompanyen els infants en la reflexió i la conversa sobre tot allò que han viscut —perquè la ciència també s’aprèn quan ens aturem a pensar què ha passat—; i, sobretot, als nostres infants i joves, el més important que tenim, que ens recorden cada dia que aprendre és una aventura plena de curiositat, entusiasme i descobriments compartits.
