Aquest primer trimestre hem iniciat les nostres trobades pedagògiques, un espai de reflexió compartida entorn al programa FAIG i al disseny de projectes d’aprenentatge. Són moments per aturar-nos, pensar i intercanviar mirades sobre la nostra tasca docent i sobre el sentit profund del que fem a l’aula.
Ens preguntem com construïm coneixement amb els nostres alumnes, quins objectius d’aprenentatge ens proposem i a través de quins processos els acompanyem. També reflexionem sobre com documentem el que passa a l’aula, quins espais de conversa afavorim, quines preguntes plantegem i quin impacte té realment la nostra feina en la vida dels infants i joves.
Les trobades són, sobretot, espais de diàleg i coaprenentatge. Hi compartim experiències, reptes i conviccions, amb la voluntat de construir una mirada comuna sobre l’educació. Ens preguntem si les experiències que generem afavoreixen la cohesió, el vincle i el respecte, si ajuden a construir aprenentatges amb sentit i a entendre la complexitat del món. Pensem també en com podem atendre les injustícies i situacions reals que els nostres alumnes viuen o observen, i en quina mesura incorporem agents externs que ens inspiren i ens ajuden a connectar amb el coneixement viu.
Una de les dinàmiques més simbòliques d’aquesta primera sessió va consistir a donar forma a materials aparentment inconnexos —fils de llana, pedres, cartrons, pals…— per representar, de manera creativa, com cada docent combina idees, emocions i estratègies per donar coherència i sentit al que passa dins l’aula. Una metàfora viva del que vol dir donar forma a la complexitat de la tasca educativa.
Aquestes trobades ens recorden que l’educació no és una suma de matèries, sinó una construcció col·lectiva i reflexiva que es renova cada dia. Gràcies al programa FAIG per acompanyar-nos en aquest camí compartit de recerca, innovació i compromís amb una escola que aprèn i evoluciona.
