En el marc de la darrera exhibició de projectes del centre, l’alumnat de 2n d’ESO, el passat 21 de gener, va presentar el projecte Tot es mou? A partir d’aquest plantejament filosòfic, l’alumnat va començar a explorar el moviment com una realitat universal, present a l’univers, al cos, a la natura i a la vida mateixa. Les arts escèniques es van convertir en el primer llenguatge per expressar aquesta idea, posant el cos al centre i ajudant a entendre el moviment com una experiència compartida.
Des d’aquí, el projecte va avançar cap al rigor científic. L’alumnat es va endinsar en la física del moviment a través de l’experimentació: pènduls, mecanismes, zootrops construïts per ells mateixos i animacions. El coneixement no es va limitar a ser explicat, sinó que es va construir, observar i comprovar, connectant teoria i pràctica d’una manera significativa.
A mesura que el projecte avançava, el concepte de moviment va anar adquirint una dimensió més profunda. Moure’s no sempre és una elecció lliure: per a moltes persones, el moviment és una necessitat imposada per la guerra, la pobresa o la manca d’oportunitats. En aquest punt, l’alumnat va posar el focus en les rutes migratòries del Mediterrani i en les milers de vides que s’hi perden cada any, incorporant aquesta realitat al projecte com una interpel·lació ètica. El moviment, entès fins aleshores des de la física i el cos, es va convertir també en un moviment humà i social, carregat de dolor però també d’esperança. Aquesta mirada va permetre connectar el coneixement científic amb la responsabilitat col·lectiva i entendre que aprendre també implica prendre consciència de les injustícies que travessen el món.
Amb aquesta nova perspectiva, el projecte va aterrar a la realitat més propera. L’alumnat va analitzar com ens movem a Tortosa, va observar els ponts, els recorreguts quotidians i l’entorn immediat del centre, i va constatar que la ciutat no sempre facilita una mobilitat sostenible ni pacificada. A partir d’aquesta anàlisi, van imaginar alternatives, van proposar millores i van repensar els espais des de la perspectiva de les persones.
I avui, el projecte ha culminat amb una concentració pacífica al carrer del costat del centre, una acció educativa que ha volgut traspassar l’aula i ocupar l’espai públic amb sentit. En aquesta iniciativa hi han participat també infants d’altres comunitats del centre, reforçant la idea que la reflexió sobre la mobilitat, la seguretat i el dret a l’espai públic és compartida i col·lectiva.
Durant una estona, el carrer s’ha omplert de joc, de vida, de conversa, de tranquil·litat i de llibertat, mostrant de manera clara què passa quan l’espai deixa de ser domini dels cotxes i passa a ser de les persones. Aquesta experiència ha permès visualitzar com els carrers pacificats afavoreixen la seguretat, la salut i la convivència, especialment en entorns escolars, on infants i joves necessiten espais segurs per moure’s, jugar i créixer amb autonomia.
Repensem les ciutats perquè tornin a posar la vida al centre. Carrers segurs, infants autònoms, espais per caminar, jugar i conviure.
