Durant les darreres setmanes, l’alumnat de 4t d’ESO ha viscut dues experiències molt significatives vinculades a la memòria històrica, que els han permés apropar-se al passat recent d’una manera profunda i molt humana. El dilluns 27 d’octubre, els grups de 4t A i 4t B van rebre la visita de l’historiador, investigador i escriptor Joan B. Beltran, que ha dedicat anys a documentar l’exili i la deportació nazi de veïns i veïnes de les Terres de l’Ebre. A través del seu relat, l’alumnat va conéixer els vuit tortosins que van ser deportats als camps de concentració, posant nom i història personal a uns fets que sovint s’expliquen de manera massa distant. Aquesta sessió va contribuir a entendre què va significar la derrota de la Guerra Civil, com es va viure l’exili republicà i quines conseqüències humanes van patir milers de famílies del nostre territori.


Pocs dies després, el 12 de novembre, els mateixos alumnes van visualitzar el documental Carretera a Gusen, gràcies a la iniciativa Front a l’Aula. El film segueix el viatge del net d’un exiliat i deportat, que decideix recórrer amb bicicleta el mateix trajecte que va fer el seu avi fins arribar al camp de Gusen. Des d’una mirada íntima i personal, l’alumnat va poder apropar-se a les emocions, els dubtes i la duresa del camí que tants exiliats van haver d’afrontar després de la Guerra Civil. Aquest enfocament, que combina relat familiar i memòria col·lectiva, va facilitar que els joves connectessen la història estudiada a classe amb vides reals, reconeixibles i properes.




Ambdues activitats estudien la Guerra Civil, el franquisme, l’exili republicà i les seues conseqüències, continguts clau de l’etapa de 4t d’ESO. En aquest sentit, allò que han viscut els alumnes transcendeix el treball d’aula: han pogut contrastar fonts, escoltar testimonis, interpretar documents i comprendre processos històrics a partir d’experiències humanes concretes. Aquest coneixement viscut humanitza la història i la fa més accessible, enforteix els vincles amb el territori i amb les històries de les famílies que l’habiten, i convida a reflexionar sobre la fragilitat dels drets humans, sobre l’impacte dels totalitarismes i sobre la importància de mantindre viva la memòria col·lectiva. La història no és només un conjunt de fets, sinó un llegat viu que continua interpel·lant-nos.

