Els alumnes de 1r d’ESO fins a 1r de Batxillerat han escoltat el testimoni de la Nadia Ghulam, una noia afganesa que actualment resideix a Catalunya. La seva vida ha estat marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.
El testimoni de la Nadia ens ha emocionat a tots. La guerra no només et crema la casa i et fa perdre-ho tot; la guerra et canvia la manera de pensar. La Llibertat i l’Educació desapareixen allà on hi ha guerra. Però, davant de les adversitats, no et pots rendir. Has de lluitar i tirar endavant. Si t’ho proposes, te’n sortiràs. Aquestes són paraules de la Nadia: la seva vida n’és un exemple.
Després de la xerrada, al pati, tot l’alumnat de l’ESO ha construït dues figures: el símbol de la PAU i les lletres de la paraula PAU. De manera ordenada i tranquil·la, cada grup tutoria s’ha anat situant a la part de la figura que tenia assignada. Aquests moviments espaials han anat acompanyats de diferents lectures i temes musicals, entre els quals cal destacar la interpretació d’un RAP per la PAU creat per alguns alumnes.
L’acte ha finalitzat amb un PENSAMENT per la PAU que ha escrit cada alumne en un targetó i que hem penjat a la tanca del pati, enmig de les flors pensaments.
Ha estat una celebració molt emotiva. Esperem que ens ajudi a prendre consciència de la necessitat de construir un món més just on es dignifiqui la vida de les persones i s’eliminin les discriminacions i les desigualtats.
