La Llengua de Signes Catalana és la llengua natural de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya i va ser reconeguda el 2006 en l’Estatut d’Autonomia i, posteriorment, la Llei 17/2010, del Parlament de Catalunya la protegeix i regula el seu aprenentatge i difusió. Per aquest motiu el dia 3 de juny es celebra cada any el Dia de la Llengua de Signes Catalana.
L’origen d’aquesta llengua es pot situar a partir de la creació el 4 de febrer de 1800 de la primera escola per persones sordes a Barcelona, és a dir 222 anys enrere. Des d’aleshores ha anat evolucionant fins a l’actualitat.
La Llengua de Signes Catalana és l’idioma natural de moltes de les persones sordes que viuen a Catalunya. S’estima que al món hi ha més de 300 llengües de signes diferents. Habitualment se solen identificar amb sigles, així la Llengua de Signes Catalana habitualment es denomina com a LSC, l’espanyola com a LSE, la francesa coma LSF, l’americana com a ASL, etc.
Per saber-ne una mica més podeu mirar el vídeo de presentació de l’LSC, consultar la pàgina web de llengua catalana o també el portal de la llengua de signes de l’IEC.
