“Noel et busca“, som capaços de perdonar?
Intercanvi d’impressions amb Àngel Burgas
Per Raúl Rojas i Òscar Canudas
Abocar-se a la lectura és una bona manera d’airejar els pensaments, d’activar-los, però és una activitat sovint íntima i silenciosa. L’oportunitat de conversar amb l’autor/a del llibre que acabes de llegir i de posar en comú amb altres lectors les mirades diverses és tot un privilegi i una manera d’adquirir una altra lectura. Tant lectors com escriptors en surten amb més històries de les que havien llegit o escrit en un principi. Amb aquest objectiu el dimarts 3 de maig el club de lectura de l’institut va cloure les sessions d’aquest curs amb la presència d’Àngel Burgas, autor de la novel·la que havíem llegit dies abans Noel et busca. Altre cop vau aconseguir, participants, transformar el silenci acollidor de la biblioteca municipal en un intercanvi d’impressions lectores.
La presentació de l’acte la va fer el professor de llengua castellana Òscar Canudas i va exposar certes referències de l’autor: Àngel Burgas va estudiar l’especialitat de pintura a Belles Arts, també es va interessar pel món del teatre. A temporades compagina l’escriptura i la docència com a professor de plàstica per a alumnes de batxillerat. L’autor va explicar que havia fet una sèrie de llibres anomenats El club de la cistella en què parla d’uns nois que fan vida escolar. Cada dos anys publica un llibre d’un trimestre. També es dedica a fer adaptacions, com per exemple Dràcula de Bram Stoker, L’illa del tresor i El misteriós cas del Dr Jekyll i Mr Hyde, tots dos de R.L. Stevenson.
Quan vol començar a escriure un llibre, Àngel Burgas s’inicia amb el que recorda dels fets i de les experiències que ha viscut, ell i les persones que l’envolten, el que l’amoïna, el que el fa riure, etc… Vivències que el marquen d’alguna manera. També el que llegeix al diari o el que veu als telenotícies, successos que van passar fa poc o que ja van passar fa molt, a ell d’alguna manera se li queden gravats a la ment i intueix que els farà servir en algun moment a l’hora d’escriure els seus llibres. D’aquesta manera, l’autor manté al cap un seguit de fets que no tenen res a veure, com per exemple un fet que li hagi pogut passar a la seva mare, un succés que va ocórrer a l’Afganistan fa 10 anys o una crònica que va llegir al diari… Aleshores intenta que tot allò que ha pensat lligui d’alguna manera i s’inventa una petita història; sempre mentalment, mai escriu en aquesta fase del procés creatiu. Quan més o menys els fets i les petites historietes s’entrelliguen i comencen a quadrar, és llavors que comença a escriure, a inventar la trama.
Un dels referents en què es va basar per escriure Noel et busca va ser la saga de El caso Bourne són unes pel·lícules del gènere thriller, i l’altre és el cas real que va succeir el 12 de febrer del 1993 a Liverpool i que va commocionar la societat. Robert Thompson i Jon Venables, dos nens de 10 anys, se’n van emportar un altre de 2 d’un centre comercial mentre la seva mare comprava en una de les botigues. Les càmeres de seguretat del centre van enregistrar com els dos nois sortien de l’edifici agafats de la mà del més petit, James Patrick Bulger, i aquelles imatges van ser les últimes en què es va veure James viu. No va ser fins quatre dies més tard que va aparèixer mort en un descampat a quatre quilòmetres del centre comercial. El 2001 van ser posats en llibertat amb una identitat falsa per tal de donar-los una oportunitat per refer la seva vida. Aquest fet és el que Àngel Burgas aprofita per escriure la seva novel·la i per proposar al lector una reflexió al voltant d’aquest dilema: “som capaços de perdonar?”, “és possible una segona oportunitat?”, “quin és el sentit de la institució penitenciària: castigar i aïllar de la societat o aconseguir la reinserció?”.
Moltes de les seves novel·les mantenen una característica comuna: al personatge principal, innocent, sense cap mena de tracte amb el món exterior, se li presenta un repte, una aventura que haurà de viure i resoldre… I va posar com a exemple obres com L’illa del tresor de R. L. Stevenson i La volta al món en 80 dies de Jules Verne. Una altra característica és que construeix alguna persona com a «guia», ja sigui per oferir una bona o una mala influència en el personatge… Certa atracció, doncs, per la novel·la d’aprenentatge en què els personatges evolucionaran i creixeran a través de les vivències que experimenten al llarg de la trama.
Endavant, doncs, Noel et busca… no t’hi resisteixis i deixa que se t’emporti unes hores tranquil·les d’aquest estiu.
