Entrevistem la Maria Casabó

“ Algunes coses no s’haurien de canviar. Amb tots els anys que porto sent professora de matemàtiques he après moltes estratègies per ajudar els alumnes. Cada any procuro facilitar les coses per tal que els alumnes aprenguin molt i això s’hauria d’aprofitar.” 

Entrevistem la Maria Casabó, professora de matemàtiques de l’institut de Tossa de Mar des de fa més de 25 anys, de fet, ho és des que hi ha institut. A la Maria la coneix tothom, i ella també ens coneix a tots, per les seves classes hi ha passat tot el jovent de Tossa. La Maria és un bon testimoni dels inicis del nostre institut i dels canvis en el món de l’ensenyament. 

• Maria, què és el què ha canviat més en tot aquest temps?  
• Des que vaig començar a treballar, (fa 44 anys!) fins ara ha canviat tot, les persones, els objectius que tenim amb els alumnes, la forma de treballar, els mitjans, els llibres i la manera d’escriure, però sobretot els interessos dels alumnes, ja no és com abans, no veniu tan il·lusionats per aprendre. A molts els interessa més la play o el tik-tok i contra això no podem lluitar-hi, per això el nivell de l’ensenyament ha davallat. El que fèiem abans amb alumnes de 14 anys, ara ho fem amb els de 16. L’única cosa que no canvia, per sort, són les ganes dels professors de fer-vos classe, sort d’això! 
• Així, hi ha coses d’abans que ara trobes a faltar?  
• Sí, és clar, primer de tot la valoració del professor. Ara els alumnes no ens tracten com abans. Quan anava a la platja, els nens de l’institut em saludaven respectuosament i ara passes pel carrer i si no et tiren pedres ja t’escapes. En segon lloc, l’interès de l’alumnat per aprendre, com us deia abans. Els alumnes, abans, estaven espitosos per aprendre i ara tot al contrari. Ep, no tots, eh?, però l’interès ha canviat, certament. 
• En tants anys, per quants directors o directores has passat? 
• Doncs no gaires, des del 94, amb els barracons, en Dani Bernei i la Roser Llopis, que va allargar fins al traspàs d’edifici. Recordo que nosaltres mateixos vam fer el trasllat de tots els mobles! Això era el 2004. Després va agafar el relleu la Conxa Martínez i jo també vaig entrar a direcció, fins fa dos anys que ho vam deixar i va agafar la direcció la Montse Teixidor.  
• Canvia molt l’institut amb els relleus de la direcció?  
• Depèn del cas, però amb les tres direccions que he viscut jo, mai hi ha hagut cap problema a l’hora de canviar, tothom s’ha adaptat molt bé, perquè els equips directius sempre hi són pel que necessitem. Aquest darrer traspàs va ser molt senzill, la Montse i la Jovita ja formaven part de l’equip anterior i això ajuda. Ara bé, abans era més senzill, actualment hi ha tanta feina burocràtica a direcció que gairebé no podem estar pels nens!   

• Les matemàtiques no canvien, però tu has modificat la teva manera de fer classe, amb el temps?  
•  Abans tenia una enciclopèdia i ara els alumnes tenen un portàtil. Ha anat millorant tot molt, eh? Però, per exemple, hi ha el mòbil que ens porta molts problemes perquè encara cal molta educació pel que fa al seu ús, al seu bon ús, vull dir. Però està clar que hem d’anar endavant i ens hem d’adaptar. Penso que hem d’anar endavant, adoptar millores, però les coses que funcionen no les hauríem de canviar. Amb tots els anys que porto sent professora de matemàtiques he après moltes estratègies per ajudar els alumnes. Cada any procuro facilitar les coses per tal que els alumnes aprenguin molt i això s’hauria d’aprofitar. 

• Quin va ser el teu millor any?  
• Uf! Amb 44 anys de professora com vols que en tingui només un de bo? Mira, tinc molt bons records de l’època als barracons perquè érem pocs i era més fàcil ser ben avinguts i organitzar dinars, sopars, érem joves i marxosos! Ara també estem bé, però som més colla i costa més organitzar-se. Mentre vaig estar a l’equip directiu no vaig gaudir massa de la meva feina perquè no m’hi podia dedicar bé. Després de deixar l’equip directiu, quan vaig començar a ser només professora de matemàtiques em vaig alliberar perquè m’agrada molt la meva feina, i estic aquí perquè m’agrada, encara no m’he jubilat! 
• Ens pots explicar alguna cosa especial, que t’hagi passat en tots aquests anys?  
• Especial…deixeu-me pensar. Recordo especialment una alumna de segon d’ESO que era tan llesta que va passar a quart. Va ser complicat ja que no sabíem si ella se sentiria còmoda de deixar els seus companys i saber si els de quart l’acceptarien, o si la família ho veuria amb bons ulls, i el Departament d’Ensenyament, és clar. I finalment  es va fer possible. És de Tossa i ha progressat molt, és artista i toca tots els temes de la dramatúrgia, treballa a televisió…Però sempre m’ha quedat el dubte…m’agradaria tornar a veure-la i preguntar-li si realment va ser positiu el que li vam fer o la vam fer patir…Una altra curiositat és que un exalumne meu, en Quique Molina, va anar progressant i ara és professor com jo i director d’un centre educatiu. Això em sembla un fet curiós i em fa una especial il·lusió. 

• Maria, per acabar, ja que ens has parlat de la jubilació, hi penses?  
• La jubilació? Aquesta paraula no entra en el meu diccionari, al menys de moment amb la salut que tinc, que és la que mana, mentre pugui seguir com fins ara, que em trobo molt bé i amb moltes ganes de tirar endavant, això seguirà igual fins als 70. A partir d’aquesta edat em sembla que ja és obligatori, em faran fora, però no per ganes, perquè estaré esperant els alumnes per fer-los classe! 

Laia Fradera Ponce i Rocío Gámez Palacios 

3rA