Intercanvi: visitem Copenhaguen

Tossa – Copenhaguen exchange

On Monday the 25th of March we got ready to go and see our friends from Copenhagen. We had to be at the airport for about 8:30 in the morning where we would be getting on our Flight for three hours needed to arrive over there.

Once we arrived there our friends were waiting for us with Danish flags and happy to see us. When we all said hello to everyone, we all went to our host houses to get settled in and then later on that day we all met up in the centre of Copenhagen in a coffee shop.

On Tuesday we all went to school and participated in the Spanish and English classes which were very boring. Unlike our school they had a lot of freedom and were allowed to use computers and eat in class. Our biggest shock that day was when we found out we had to have lunch at 11 am!! To finish the day we went to Christiania, a Freetown where they don’t pay taxes and weed is legal.

On Wednesday we also attended school, but it was very different that day because we went to Danish classes so we couldn’t understand anything. It was a crazy experience listening to a maths class in Danish. In the afternoon our Danish friends prepared a game to play around Copenhagen so we could visit the place.

On Thursday we attended the first two hours of school and then went to visit the Rosenborg castle where the crown jewels are kept. While we were in there, we accidently set off the alarm and they shut us in there till the police came!! Thankfully nothing happened to us. After we finished all the organized activities, we had the whole afternoon free to go shopping.

Friday was one of the most fun days, we only went to school for an hour then our teachers took us to a natural park near by which was very big and very pretty. After that we went to the national museum where there were so many interesting things to see. The most exciting thing of the day was after lunch when we got to go on a boat through Denmark.

At night time we all went to a restaurant with our teachers and our Danish friends, it wasn’t the best option, it was only really good for vegetarians because they had a lot more options. When we left, we all went to buy some beers and sat in a park till it was time to go home.

Our last day was a very relaxed day, everyone did whatever they wanted before meeting at the airport at 2:45 pm to get on our plane home. We all said goodbye to our Danish friends and got on our Flight back. Once we arrived back to Spain, we got the bus back to Tossa where our parents were waiting with big smiles on their faces.

I personally think this was a great experience that we will never forget and we all hope to go back to Denmark to see our friends again.

Text: Raquel Roca.

Intercanvi Tossa- Copenhaguen

“Si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora som un país imparable”, va dir Josep Guardiola quan li van entregar la medalla de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. Fa unes setmanes una part dels alumnes de Batxillerat de l’Institut de Tossa de Mar ens vàrem prendre l’afirmació de l’ex tècnic blaugrana, al peu de la lletra.

A  dos quarts de set del matí tots els alumnes de l’intercanvi ja estàvem preparats per marxar, amb autocar, cap a Barcelona. Ens vàrem aixecar ben d’hora, per tant, teníem una cosa força clara, seriem imparables.

Durant el trajecte de Tossa a Barcelona el silenci va ser el protagonista. Uns dormien, altres escoltaven música, i els més previsors revisaven la documentació pertinent per poder pujar a l’avio sense cap problema.

Un cop a l’aeroport, ja no tens gaire noció sobre en quin país et trobes. Hi ha gent de totes les edats, de totes les cultures, religions i orígens possibles.

Una de les coses més pesades quan et toca agafar un avió , és l’espera. Val a dir que quan estàs amb amics la cosa canvia.

Un cop a l’avió, l’ambient ja era una mica més distes comparat amb el de l’autocar. Vàrem sortir amb una mica de retard, i en gairebé 3 hores ja vàrem arribar al nord d’Europa.  Al punt d’arribades de l’aeroport de Copenhaguen els companys danesos ens van rebre amb banderes de Dinamarca.

Només sortir de l’aeroport, ja vàrem presenciar la primera diferencia respecte al nostre país. L’accés al metro no estava gens restringit, ens podíem “colar” sense cap problema, però no, allà la tònica general, és pagar.

Una estona al metro i cap a casa de l’alumne danès. Estàvem rebentats, teníem ganes de desfer les maletes i seure una estona. Jo vaig aprofitar per trucar la família i llegir.

A partir d’ara no faré un relat sobre el que vérem fer cada minut de l’intens viatge a Copenhage, intentaré fer una selecció sobre els millors moments. Una mena de “highlights” del viatge al nord d’Europa.

Començaré explicant com va anar la nostra tarda per Christiania, perquè us en feu una idea és la «comuna lliure» de Copenhaguen, autogestionada pels seus habitants, va ser fundada el setembre del 1971 als terrenys de la caserna de Bådmandsstræde. És una de les poques experiències llibertàries encara actives al nord d’Europa. Una mena de poble lliure al centre de Copenhage. Hi podem trobar de tot, Garfits amb critiques al sistema capitalista, cartells en contra del racisme, l’homofòbia i la xenofòbia. I drogues amunt i avall. I si, entre mig d’aquest petit poble lliure hi van passejar uns quants turistes catalans, com si res, sense cap problema. No diré noms, però n’hi ha més d’un que si hagués quedat més estona.

D’un poble lliure a un palau monàrquic, vàrem visitar l’antic palau de la reina de Dinamarca, ara convertit en un museu sobre la historia de la corona danesa. El Palau estava custodiat per membres de l’exercit, un exercit que té la base militar a pocs metres del palau. Sincerament, el palau va ser molt interessant, però quan ja hi portàvem força estona a dins va començar a ser avorrit. Uns quants nois ens trobàvem als baixos del museu, quan de cop va aparèixer la policia antiterrorista, tot revisant si hi faltava alguna cosa. Finalment va ser una falsa alarma, provocada per uns estudiants irresponsables, turistes com nosaltres, que varen creuar una porta d’emergència, provocant que el sistema de seguretat s’activés.

Estar a pocs metres del despatx del Sr. Jensen (alcalde de Copenhaguen) i no saber-ho fins que surts i preguntes a una senyora quin era l’edifici que acabaves de visitar. Doncs si, això també ens va passar. En Xavi i jo, vàrem veure un edifici de dimensions pronunciables amb força encant i sens dubte , vam decidir entrar cap dins. Sales i més sales, despatxos i més despatxos, però el més espectacular va ser la biblioteca. Milers i milers de llibres endreçats en una antiga i silenciosa biblioteca dins de l’ajuntament on tots els prestatges eren de fusta. Si estudiéssim allà deixarien d’existir els exàmens de recuperació, tothom aprovaria.

Ara, en un format més breu, m’agradaria esmentar altres anècdotes curioses i divertides.Com per exemple la visita als cavalls de la família reial, on els mateixos turistes irresponsables del museu van fer tornar a sonar l’alarma. En vàrem viure de tots colors a la capital de Dinamarca fins i tot, i sense saber-ho vàrem entrar als jutjats, per fer d’audiència popular en un judici, no patiu, només com a audiència, no com a acusats. Ens vàrem posar tan nerviosos que quan el jutge va aparèixer per la porta vàrem marxar cames ajudeu-me.

Ha quedat força clar que l’activitat va ser frenètica. Un no parar de pujar i baixar carrers, visitar esglésies i museus, caminar, navegar pels canals, etc.

Un seguit d’experiències que no restaran mai en l’oblit. Durant el viatge hem aprés i hem conegut noves i diferents maneres de fer, hem conegut i hem aprés una mica més d’història però sobretot hem conegut i hem aprés que viatjar és maco, però fer-ho amb amics  és molt més.

Text: Carles Couso.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>