Una de les activitats del projecte Montgosgat que es programen anualment amb els alumnes de 3r d’ESO és la xerrada d’una veterinària sobre patologies freqüents en gats i gossos, els tractaments que resulten més pertinents així com les vacunes que se’ls han d’administrar. Malauradament, a causa del Covid19, aquesta professional de la salut dels animals no podrà atansar-se enguany al nostre centre. Tot i així, ha tingut la gentilesa d’oferir-nos el 28 d’abril l’entrevista que us oferim a continuació:
1) Quines són actualment les malalties més habituals en els gats i els gossos de Montgat?
Les patologies més habituals en primavera són la presència de paràsits externs, el rebrot d’atòpies que cursen amb molt de prurit i infeccions secundàries, la presència d’espigues a nivell de boca, ull i nas. Heu de pensar que ara estan totes les herbes espigant-se i quan passeja el gos pel bosc o marges de riera, l’altura de les espigues queden a l’alçada de la cara i per això entren a aquestes cavitats
2) Quina mena de tractaments i fàrmacs s’administren a gats i gossos per combatre a aquestes malalties?
En primer lloc i més import és l’ús d’antiparasitaris tant externs (per combatre puces, paparres i el mosquit de la leishmània) i interns (cucs intestinals). Amb aquests evitarem que l’animal contragui paràsits.
Per controlar el rebrot de les atòpies, s’utilitzen fàrmacs que controlin el prurit (picor), es pauta banys terapèutics amb xampús antial·lèrgics, només quan són necessaris s’administren antibiòtics per curar les infeccions de pell (piodermes), es reforça la barrera cutània natural de la pell amb àcids grassos omega 3 i s’instaura una dieta el menys al·lèrgica possible
3) Amb motiu del Covid19 han proliferat tota mena de fake news a les xarxes socials, una d’elles era que els animals podien ser transmissors d’aquesta malaltia basant-se en algun cas aïllat però sense cap evidència científica que ho corroborés. Què en penses de tot plegat?
Penso que és necessari formar a la gent, i en aquest cas al joves, a que tinguin criteri per si sols, a que qüestionin el que llegeixen i que en treguin les pròpies conclusions. Formar als joves amb esperit crític ens ajudaria a parar una mica la circulació de fake news.
El fet de que un es qüestioni el que està llegint i arribar a preguntar si és cert o no, fa que també puguin prendre fonts o persones com a autoritat de referència i confiar més en el contingut de la notícia.
Val la pena, anar a les fonts oficials, a les investigadores especialitzades del tema, per evitar entrar en el cercle de difondre fake news i augmentar l’alarma social. Per exemple, una autoritat en la matèria és el Dr. Joaquim Segalés, o la Dra. Maria Àngles Calvo, els dos investigadors de la UAB.
4) Com a professional, has conegut alguna malaltia que afecti a animals i a persones malgrat tractar-se de diferents espècies?
Les malalties que afecten a animals i que es poden transmetre a humans s’anomenen zoonosi. En tenim unes quantes:
Des de paràsits intestinals que afecten al gos i que si no tenim una bona higiene de mans se’ns pot encomanar (p ex. Giardiosi), malalties fúngiques, infeccions per mossegades (Pasteurelosis), Malaltia de Lyme (provocada per la picada d’una paparra), la Leptospirosi (per això és important vacunar als gossos) i la ràbia (malauradament fa uns anys que en tenim ressò de ràbia a Toledo o Madrid transmesa per la mossegada de gossos que havien viatjat al Marroc).
5) De quina manera creus que afecta el confinament pel Covid19 als animals de companyia? És sabut que són molt sensibles als canvis, a les alteracions de les rutines… com creus que perceben la presència inhabitual de persones confinades en un mateix espai? Com afecta als gossos que s’hagin restringit les sortides de passeig?
S’ha de conèixer la naturalesa i l’estil de vida de cada espècie. Per exemple, els gossos són animals que toleren viure en grup reduït, necessiten d’interacció amb els seus congèneres, o com a fruit de la domesticació, de l’home. Per tant, per a ells, que estiguem confinats a casa ho toleren molt bé. Ar bé, ja que veuran restringides les seves activitats a l’aire lliure, i per tant una manera de cremar energia, a casa, hem de seguir satisfent i estimulant les seves necessitats, com per exemple fer exercicis d’entrenar l’olfacte, o fer circuits per a casa, exercicis per estimular la ment o intel·ligència estan a la ordre del dia.
Els gossos patiran el desconfinament, vull dir, quan els propietaris tornin a la feina i tornin a quedar-se sols. N’hi hauran forces que desenvoluparan ansietat per separació, i podrà comportar que bordin, s’orinin a on no toca, estiguin angoixats.
En canvi els gats són una espècie solitària i territorial, per tant ells toleraran en menor o major mesura el confinament: n’hi hauran que seran permissius en què nosaltres estiguem en “ el seu territori” tot el dia, i d’altres que no ho portaran massa bé i podran estar més estressats, més irascibles o contraure patologies degut a aquest
estrés.
6) Arran de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol el passat 14 de març a causa del Covid19, treure gossos a passejar perquè realitzin les seves necessitats fisiològiques és una de les situacions excepcionals que estan permeses per poder circular per la via pública. Què et sembla aquesta mesura?
Estem davant d’una situació excepcional i que afecta a tothom, és responsabilitat de cadascú aportar el nostre granet de sorra i frenar els contagis, però també és cert que estem parlant d’éssers vius que conviuen amb nosaltres. Per tant em sembla obvi i de sentit comú que els gossos no només no poden sortir, sinó que han de sortir per poder realitzar les seves necessitats.
A més cal pensar que hi ha molta gents que viu en pisos petits i sense terrassa, la qual cosa fa que no disposin d’espais a on podrien fer-les.Cap animal vol viure a un lloc brut i al costat d’on fa les necessitats, no tant sols els
porcs, tot i que tenen aquesta mala premsa, per tant estem davant d’una situació d’uns mínims de benestar animal i de salut pública.
7) Creus que els amos dels gossos s’estan comportant de manera cívica i responsable o bé n’hi ha qui fa trampa i ho aprofita per saltar-se el confinament a casa? Què opines?
De moment, pels clients que tenim a aquí, només puc dir que tots respecten les directrius de l’estat d’alarma, estan al corrent i les apliquen correctament.
8) Aquesta mesura ha suscitat un intens debat públic, sobretot a través de les xarxes socials d’Internet. En aquest sentit, hi ha qui argumenta que es tracta d’un greuge comparatiu envers les persones que no tenen animals a casa. Què els hi diries?
Hem de ser adults, i això comporta deixar de ser nens, ser madurs, ser raonable i coherents. Per més que no vulguis tenir animals a casa per què no t’agraden (és una opinió completament respectable), hem d’estar per sobre de si és greuge o no i valorar que estem tractant d’éssers vius. Els hi hem de garantir un mínim de benestar, i ens
toca als humans lluitar per això. Tal i com deia Gandhi “ Es pot jutjar a un país o a una civilització per la forma en la que tracta als animals”.
9) Tots els mitjans de comunicació insisteixen en la idea que després d’aquesta pandèmia res serà igual per a les persones, creus que operarà alguna mena de canvi en la vida dels animals domèstics?
M’agradaria pensar que els afectarà el mínim possible, vull dir, molts experts asseguren que hi haurà una crisi econòmica i espero que això els afecti el menys possible, perquè els seus propietaris estaran ben conscienciats i hauran pensat bé el què comporta tenir una mascota i que ho hauran assumit abans de la tinença.
