Un gran repte pels alumnes de 1r de Batxillerat i el professorat que han fet el camino de Santiago.
El primer dia, van pujar a un autobús a les 06:00h del matí per agafar el tren destí a Pamplona. Va ser un viatge feixuc, però a la vegada introductori a tot el què transcorreria al llarg d’aquests cinc dies. Al voltant de les 14:00h del dilluns, van instal·lar-se a l'”Albergue de Pamplona” i van espavilar-se per fer el primer àpat a la Comunitat Foral de Navarra. Un cop dinats, van aventurar-se a descobrir els racons de la capital navarresa. Una bona estona més tard, es van reunir de nou per menjar al “Mesón de la Tortilla”, on van gaudir d’un molt bon sopar. I just abans d’anar a dormir, van jugar a jocs de grup al mig de la “Plaza del Castillo”.
El segon dia, va ser el primer en el qual van caminar, completant un total de 25km el primer dia. A banda d’això, va ser el primer dia de convivència amb el dolor de peus i esquena i, sobretot, amb les butllofes i els “compeeds”. El camí va posar a prova la valentia de tothom a partir de desnivell. Puente la Reina va obrir-se als que havent dinat van voler explorar-la. Allà, van començar a establir relacions amb altres pelegrins de varis països. Al final del dia, van sopar a “Can Mikel”.
El tercer dia del viatge, van emprendre camí cap a Estella. Les primeres butllofes van complicar-los les coses, però no es van rendir fàcilment. Les ganes de menjar i de treure’s la motxilla, van impulsar-los a arribar al destí més ràpid del compte. Estella va oferir un bon passatemps després de la llarga caminada.
El dijous, van començar l’etapa més còmoda dels quatre dies fins a Los Arcos. El cansament ja començava a passar factura als seus cossos, però malgrat això, tothom va arribar a lloc pel seu propi peu. En contrast amb la nit anterior, l’àpat del dinar va suposar, per la majoria, el moment més incòmode del viatge, en el qual molts locals havien tancat i molts d’ells van haver d’espavilar-se com van poder.
Ja a l’últim dia, van haver de matinar més del compte a causa de la llargada de l’últim tram. Ja al llindar de la retirada, la desesperació va fer que se’ls fés feixuc els últims quilòmetres fins arribar a Logroño.
Van despedir-se del viatge amb un àpat estrany i amb la satisfacció del compliment dels objectius. Als voltants de les 18:00h van pujar al tren que els tornaria a Barcelona i, passades les 22:15, van baixar del vagó.
