 |
 |
| En Toni amb en Beni, el seu vetllador i amic (Nadal 2012) | Amb els seus companys de 4t d’ESO (juny 2013) |
En Toni va néixer el 22 de juny de l’any 1995. Als 4 anys li van detectar distròfia muscular Duchenne. Als 10 anys ja anava amb cadira de rodes. Sabia què vol dir haver de dependre d’un altre per a fer gairebé qualsevol cosa: treure un llibre de la motxilla, fer un escrit, anar al lavabo. Ho va aprendre de pressa i molt aviat. Poc després d’haver començat els estudis de secundària en Toni va descobrir què significava tenir distròfia muscular de Duchenne: una malaltia degenerativa que no el deixaria viure molts anys. Però això no li va fer perdre el somriure.
Quan va acabar l’educació secundària obligatòria va voler seguir amb el batxillerat. Li entusiasmava la història, especialment el renaixement italià i somniava amb anar a Florència.Es va esforçar de manera constant per mantenir al màxim les seves possibilitats físiques. A la piscina i amb la fisioteràpia a casa i a l’institut mantenia les capacitats físiques que la malaltia li estava robant. Sempre el va treure de polleguera que la gent no fes l’esforç de córrer quan la professora ho manava. A casa hi era ben poc. A la plaça, sempre. El Barça, la velocitat i la música eren la seva passió. Rabent va passar la vida.
Va celebrar els 18 anys a la festa de final de curs de l’institut, envoltat d’amics. Li va fer molta il·lusió quan, després del sopar, li van posar la cançó d’aniversari i va aparèixer un pastís per sorpresa.
En Toni va morir mentre estava fent 1r de batxillerat el 21 de febrer de 2014.
El trobem a faltar.
