El dimecres15 de febrer, alumnat de batxillerat i de 4t d’ESO va visitar la Sagrada Família de Barcelona
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. A l’extrem superior de la creu hi ha l‘absis, de forma semicircular, que tanca la basílica pel darrere. A més, la basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el naixement (carrer Marina), la passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la glòria, present i futura (carrer Mallorca).
Vam arribar a dos quarts de deu tocats. Després d’esmorzar ens vam dividir en dos grups i, mentre l’alumnat de 4t va accedir al temple per la façana de la passió, l’alumnat de batxilleat va accedir-hi pel carrer Marina, la façana del naixement.
Gaudí va concebre la Sagrada Família a partir de la tradició de les catedrals gòtiques i bizantines. Amb l’arquitectura i la bellesa de l’edifici volia expressar les creences cristianes, i comunicar a tothom el missatge evangèlic. Va aconseguir una simbiosi entre forma i simbolisme cristià, amb una peculiar arquitectura generada per estructures, formes i geometries noves però de gran lògica i inspirades en la natura, amb un important protagonisme de la llum i del color:
- Llum i color. Per donar esplendor i expressivitat a la seva arquitectura, Gaudí va recórrer a la llum. Els raigs solars fan brillar els pinacles situats al capdamunt de totes les torres i dels finestrals. El sol de llevant il·lumina les portalades de la façana del naixement, i accentua la joia de la vida que és el naixement de Jesús. A la façana de la passió, en canvi, el joc de clarors i ombres produït pel reflex del sol de ponent n’augmenta el caràcter rude i dur.
- Columnes arborescents. A més de la seva funció estructural, reflecteixen la idea de Gaudí que l’interior del temple havia de ser com un bosc que convidés a l’oració.
- Verticalitat. És una de les característiques de l’església que proposa Gaudí amb l´objectiu simbòlic d’elevar-se cap a Déu: una forma de piràmide des de l´exterior, una alçària elevada a les naus i uns pinacles, al cim de les torres, que sembla que es confonguin amb el cel.
Segueix-nos!