Dia de la pau i la no violència

El 30 de gener tot l’alumnat d’ESO i batxillerat del centre ha celebrat per primer cop el Dia escolar de la pau i la no violència.

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), va ser fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i altres dies propers a aquesta data (en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte pels drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència, i la Pau és millor que la guerra”.

La nostra celebració ha estat coordinada pels professors del departament de socials i els alumnes de pràctiques Víctor, Guille i Judit. I ha estat possible per la inestimable col·laboració de tot l’alumnat de batxillerat que ha estat l’encarregat d’explicar el motiu de la commemoració i d’ajudar els diferents grups en la realització de les tasques encomanades.

A les diferents aules tutoria, l’alumnat de batxillerat ha passat uns vídeos que han permès encetar una reflexió sobre la pau i els diversos conflictes que ens envolten. Hem vist que la PAU és possible, tal com va indicar l’exdirector General de la UNESCO (1987-1999), Federico Mayor Zaragoza, en una entrevista el 2012 per la Global Education Magazine: “Hem de ser conscients que encara estem a temps de canviar una cultura d’imposició, de por, una cultura basada econòmicament en l’especulació, en la deslocalització productiva, en la guerra; tenim la possibilitat encara de canviar-la en una cultura del diàleg, de la conciliació, de l’aliança; en una cultura de pau”.

La reflexió Hem fet èmfasi en el gran problema que avui ens colpeix de prop: les guerres i la crisi dels refugiats que en pateixen les cruels conseqüències. Membres de la Comissió catalana d’ajuda als refugiats ens n’han fet una xerrada, amb un testimoni que ho ha viscut en pròpia carn, l’Andrei, un noi ucraïnès. Des d’aquí volem reivindicar el dret i el deure a poder-nos moure tots lliurement pel món sense cap tipus de frontera i a poder acollir a qui ho necessiti.
Els tallers Després de reflexionar, cada grup tutoria ha participat en un taller diferent. L’alumnat de 1r d’ESO ha construït el colom de la pau; el de 2n d’ESO, el símbol de la pau amb flors. A 3r d’ESO A i C s’ha confeccionat un arbre de la pau, i a 3r d’ESO B una representació simbòlica de Gandhi amb colors freds i una altra amb colors càlids.
El mur de la violència Una activitat especialment significativa ha estat la realització d’un mur simbòlic ple de maons amb escrits dels alumnes, en el qual es denuncien els grans problemes de la humanitat (guerres, violència de gènere, maltracaments diversos, esclavitud, fam, manca d’educació…) i que voldríem fer desaparèixer per sempre. Per això hem acabat trencant el mur, en un acte reivindicatiu i també molt emotiu.
L’exposició Un cop els tallers han estat enllestits, el resultat de la feina compartida s’ha exposat al vestíbul del centre. Una de les obres més impressionants que ha estat possible gràcies a les habilitats artístiques de la Judit i la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO, ha estat la realització d’un Guernica acolorit, que simbolitza l’aprenentatge dels errors del passat per contruir un futur millor.
La cloenda L’acte de cloenda ha estat emotiu i cohesinador. Tots els alumnes i professors han sortit al pati per formar el símbol de la pau amb els cossos. Finalment, han destruït el mur de la violència, per desfer-se, simbòlicament, de tot allò que posa obstacles al futur.