Com cada any amb el grup de literatura catalana de segon de batxillerat sortim de les aules i anem a que ens toqui l’aire, sobretot respirar renaixença, modernisme i noucentisme pels carrers de Barcelona. El circuit depèn de les lectures de l’any. Moltes vegades aquesta passejada l’hem feta conjuntament amb l’alumnat del batxillerat artístic. Els/les de literatura recitaven o interpretaven alguna peça teatral en el precís instant que els del grup de l’artístic acabaven d’explicar-nos algun dels edificis de la ciutat.
Avui hem variat el format ja que fent Visions & Cants hem trobat del tot interessant visitar la casa-museu del poeta, articulista i crític literari Joan Maragall.
Com la visita la teníem a les dotze hem decidit fer una prèvia i veure l’exposició de Joana Biarnés al Palau Robert. Hem descobert una dona valenta, decidida, professional i apassionada que va obrir portes a generacions posteriors, lluitant amb tota mena de prejudicis, propis d’una època ben grisa. Ella va saber captar, amb la seva càmera i intel·ligència, uns instants que ara expliquen tota una història.
Xino xano hem enfilat Via Augusta, Balmes i, finalment, Alfons X.
Com hem arribat d’hora, hem aprofitat per fer-nos una foto amb el bust del poeta i al costat de la primera estrofa del seu vitalista poema Excelsior
Vigila, esperit, vigila,no perdis mai el teu nord,no et deixis dur a la tranquil.laaigua mansa de cap port.
Quan ja era l’hora d’entrar, hem pitxat del timbre del número 73 i ens ha obert un dels seus nets, en Pere Maragall, que s’encarrega des de ja fa temps de la casa-Museu i l’arxiu que hi conté.
A través de les seves entusiastes explicacions sobre el barri de la Ribera, Clara Noble, la fàbrica tèxtil, la POESIA que ja havia arrelat en un jove Maragall, la bomba del Liceu, Paternal, La vaca cega…, hem fet un viatge en el temps. Amb la seva veu, rememorant moments importants del seu avi, hem fet un salt de dos segles. Fins i tot, un alumne m’ha comentat després que allà dins no hi havia cobertura.
Potser, quan es tanca la porta del carrer Alfons X, tan sols funcionen les paraules, els pinzells i les plomes.
Ha estat molt interessant i crec que els ha agradat força haver deixat l’aula per a entrar a les estances de l’autor del llibre que tot just hem acabat de llegir.
