EN EL CERTAMENT LITERARI DE SANT JORDI CELEBRAT AHIR, 24 DE MAIG A LA SEU DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS, TRES DELS QUATRE ESCRITS QUE HAVIEN QUEDAT FINALISTES VAN ACONSEGUIR EL PRIMER PREMI I L’ ALTRE UN SEGON.
1R PREMI
ARTE de ASSMAA LAGHMICHA 2n A
AMOR A 1A VISTA de AISHA RIAZ MUJAHID 4t A
SIRVENTÈS A LA REGLA de NEREA ÁVILA PAPIS 1r Batx A
2N PREMI
EL RETROBAMENT de ALEJANDRA HUELTES BELTRAN 2n ESO B
FELICITATS!
Aquí teniu els premiats per si voleu llegir-los i gaudir-los
CATEGORIA 1r/2n ESO PROSA
1r premi ASSMAA LAGHMICHA 2n A
Arte
Fa molt de temps, a la Florència del segle XVI, hi havia una noia que es deia Arte. Arte provenia d’una família noble, la qual cosa significava per a aquella gent que eren els més propers al rei. És així com es va criar fins que va complir els 16 anys. Un dia va arribar la desgràcia a la seva família, ja que el seu pare va morir a causa d’una greu malaltia. L’única esperança per a la seva mare era que la seva filla Arte es casés amb un cavaller d’alguna família noble amb molts diners.
El passatemps preferit de l’Arte era dibuixar. El seu somni des de petita era ser pintora, perquè li encantava passar el temps sobre la verdosa herba del jardí dibuixant amb el seu pare. És per això que es va posar molt trista quan aquest va morir, perquè era l’únic que l’entenia.
Un bon matí, la seva mare la va cridar per tal que anés al jardí principal de la casa. I és allà on es va trobar la sorpresa. La seva mare estava davant d’una foguera encesa cremant els seus dibuixos! Arte es va enfadar molt i li va preguntar el motiu pel qual estava llençant els seus dibuixos al foc. Aleshores ella li va dir que pintar no era un bon passatemps per a una noia, sobretot d’una família noble, i que, en comptes d’entretenir-se dibuixant, dediqués més temps al seu deure i comportament femení per tal que es pogués casar al més aviat possible.
A la nit, Arte va escapar de casa seva per buscar algun taller de dibuix que l’acceptés com a alumna, però no li va anar gens bé, ja que tots els tallers la feien marxar i li deien el mateix: “Ets d’una família noble i vols entrar a un taller de dibuix? T’estàs burlant de nosaltres?! “. En aquell temps, les feines fora de casa, incloent el dibuix, eren per a homes, ja que les dones només havien de treballar a casa seva i tenir cura dels fills. És per això que ningú la va acceptar ni li va donar la benvinguda al seu taller.
A partir d’aquest moment, Arte va passar a ser el centre d’atenció de tota la ciutat. Quan va veure que ningú la volia en el seu taller per la senzilla raó de ser dona, va agafar un ganivet, i, al davant de tothom, es va tallar els cabells tan curts fins que va semblar un home. Sorpresos, li van preguntar pel motiu d’aquesta acció i ella va dir: “faré el que sigui perquè m’acceptin, encara que hagi de quedar-me calba! “. I disposada a fer el que va dir, un jove es va apropar a ella i li va treure el ganivet de la mà. El jove era un pintor que acabava d’arribar d’un llarg viatge per motius de feina. Es deia Leonardo i tenia 20 anys. Aleshores va dir a l’Arte que el seguís. Van arribar a una gran i atrotinada porta d’un vell taller. Van entrar-hi i es van trobar uns pots de pintura gastada i uns quants pinzells molt vells. El Leonardo li va dir: “si vols, pots treballar aquí com a deixebla meva”. Arte va acceptar-ho amb molta alegria i li va donar les gràcies.
Des d’aquell moment, Arte va tenir com a mestre en Leonardo i va anar millorant cada vegada més els seus dibuixos, fins que un dia li van oferir una bona feina. Consistia a dibuixar un retrat d’una famosa costurera de primera classe, la senyora Nico Robin. Robin era una vella amiga del pintor Leonardo i es va alegrar molt que Arte fos la primera deixebla d’ell, ja que era una noia molt educada i treballadora.
Després d’acabar el retrat de la senyora Robin, aquesta la va convidar a una festa a la qual hi anirien molts nobles de tot arreu i, potser, seria una oportunitat per aconseguir una feina. A Arte i al Leonardo els va semblar molt bona idea, i així va arribar el gran dia… Va anar tot molt bé, ja que de petita havia assistit a moltes festes d’aquest tipus.
Finalment, una família noble i de les més properes al rei, li va oferir una feina, que consistia a dibuixar retrats de tota la família. Arte va acceptar-la i va haver d’instal·lar-se a la ciutat on havia de treballar i va haver de deixar el seu mestre Leonardo.
Van passar uns dos llargs anys. Arte trobava a faltar el seu mestre Leonardo i sentia molt d’amor només pel fet de pensar en ell. A principis de la primavera va decidir tornar a Florència, i allà es van tornar a retrobar. Arte i Leonardo es van enamorar l’un de l’altre i es van casar.
Després de cinc anys, tots dos van obrir un gran taller al qual van posar el nom de “Somia i aconsegueix el que somies ”, en el qual podien entrar homes i dones de totes les edats i condicions. I és així com van viure feliços la resta de les seves vides.
Cool thunder
CATEGORIA 3r/4t ESO POESIA
1r PREMI AISHA RIAZ MUJAHID 4t A
AMOR A PRIMERA VISTA
Tu assegut,
jo al teu costat.
Tu a l’herba estirat,
jo a l’arbre enfilat.
Tu amb el teu amic acompanyat,
jo sola pintant.
T’aixeques i te’n vas,
i jo miro la teva ombra passar.
Et gires i em mires,
et miro dissimulant.
El teu amic se’n va
i tu t’apropes a parlar.
Em dius hola i jo sense saber què contestar.
Puges a l’arbre i comences a mirar,
jo intento acabar de pintar.
Em dius a veure què has pintat
i jo m’allunyo per no mostrar el teu retrat.
Tu et tornes a apropar
i jo intento evitar
que la teva mirada caigui al paper pintat.
Aconsegueixes mirar-lo
i em dius que bé que m’has dibuixat
i jo tota nerviosa tinc ganes de marxar.
Em preguntes el meu nom
i m’entrebanco a la A,
amb el teu somriure m’ho fas oblidar.
Veus que no puc parlar,
et presentes, mentre t’escolto,
reuneixo confiança i des d’allà comencem a parlar.
Amb tu el temps es passa volant,
només t’imagino el dia de Sant Jordi a la meva porta esperant
Cor blanc
CATEGORIA BATXILLERAT POESIA
1r PREMI NEREA ÁVILA PAPIS 1r Batx A
SIRVENTÈS A LA REGLA
Andreu, el que ve cada mes,
tu que ben roig ets,
et cantaré un sirventès
a veure si no vens més.
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
Andreu, el que ve cada mes,
que toques a la porta en un tres i no res sense avisar ni res,
què hem de fer després?
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
Andreu, el que ve cada mes,
“Que són cinc dies només”
que el dolor no es perdona
i una merda! Què més?
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
Andreu, el que ve cada mes,
tant de bo el dolor se n’anés,
amb herba o caramels.
Què t’agrada més?
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
Andreu, el que ve cada mes,
avançant-te i retardant-te
a principis, a mitjan o a finals de mes un calendari no vindria de més…
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
Andreu, el que ve cada mes,
tan atrotinat que ets
sembla que te’n vas,
però una altra vegada vens.
Ai, Andreu “amor meu”,
hem de parlar per l’amor de Déu.
2n premi: ALEJANDRA HUELTES BELTRAN 2n ESO B
EL RETROBAMENT
Eren les sis del matí i l’Anna es va despertar sobresaltada un altre cop des que va arribar a la nova casa. La casa era molt gran i encara estava mig buida, a més, estava envoltada per un gran jardí amb una herba molt alta. Aquella casa era una herència familiar de la família de la seva mare, en un petit poble allunyat de la ciutat i que s’anomenava Gisclareny. Van anar a aquella casa perquè no podien seguir pagant la casa de la ciutat.
L’Anna tenia una sensació estranya en aquella casa, sempre tenia els mateixos somnis que no la deixaven dormir. Somiava que en aquella casa algú la perseguia i li passaven coses paranormals. Ho deia als seus pares, però no li feien cas, li deien que s’hi havia d’acostumar.
Van passar setmanes i setmanes, però la cosa anava a pitjor, perquè ara les presències no només les sentia en els somnis, sinó que a poc a poc les anava notant quan estava desperta.
Un dia l’Anna es va quedar sola a casa perquè aquell dia no tenia institut, no obstant això, els seus pares sí que havien d’anar a treballar. Es va aixecar un altre cop a les sis del matí sobresaltada, així que per relaxar-se se’n va anar a esmorzar alguna cosa mentre veia la televisió, però en el camí va veure una porta que no li semblava recordar que en aquell lloc n’hi hagués cap. A pesar de tenir por, es va apropar per obrir la porta, però quan estava a punt d’agafar el pom per girar-lo i obrir-la, la porta es va obrir sola. Va ficar el cap una mica per veure què hi havia, i va veure un munt de quadres on havien pintat retrats de diferents persones, però l’habitació estava fosca i no veia bé les cares de les persones dels quadres, i com que dins de l’habitació no hi havia ni llums ni finestres, va anar a buscar una llanterna, però quan va arribar un altre cop al lloc on hi havia la porta, aquesta havia desaparegut.
Ara per fi havia pogut confirmar que en aquella casa passaven coses paranormals, llavors va baixar corrents a la cuina per allunyar-se d’aquell passadís.
Va esmorzar com volia fer abans de topar-se amb aquella porta, i mentre veia la televisió li va venir al cap que potser les persones que hi havia pintades als quadres eren els seus antics familiars que vivien en aquella casa i que, per desgràcia, ara estaven morts.
Encara eren les vuit del matí i els pares de l’Anna no tornarien fins a les nou de la nit, així que en aquesta estona va decidir investigar la casa perquè ja estava farta, volia tornar a dormir bé i viure tranquil·la.
La casa constava de tres plantes: la primera planta era on hi havia la cuina, el menjador, un bany i el jardí; a més, per a ella era on es sentia més segura, ja que en aquesta planta quasi no li passaven coses estranyes; la segona planta era on hi havia els dormitoris, i també és on va trobar aquella porta que havia desaparegut, i, a la tercera planta hi havia unes golfes, on ella no hi havia pujat mai perquè els seus pares li havien dit que el terra era molt antic i es podia trencar.
Va començar per la primera planta, però no va trigar gaire estona a acabar de veure cada racó, ja que no hi havia gaires estances i el lloc on més va trigar va ser el jardí, per culpa de l’herba i perquè es sentia observada per algú.
En acabar de revisar el jardí, va pujar corrents a la segona planta per veure si trobava alguna cosa o algú, però no va veure res estrany.
Mentre entrava en una habitació va escoltar un cop molt fort d’una porta tancant-se, va anar ràpidament cap al lloc d’on venia el soroll, només hi havia una porta tancada així que la va obrir, va ficar una mica el cap, però alguna cosa la va empentar cap a dins i va tancar la porta. L’Anna tenia molta por i encara eren les tres de la tarda, faltaven sis hores perquè tornessin els seus pares i ella no podia sortir de l’habitació a les fosques. L’Anna es va adonar que estava a l’habitació que desapareixia, així que va intentar obrir la porta, però en agafar el pom, va notar una tènue llum darrere seu, va girar una mica el cap i va veure dues persones amb la roba atrotinada, que es dirigien cap a ella.
Sense pensar en res, l’Anna va obrir la porta a la força i va sortir corrents en un tres i no res sense pensar cap a on anar. De cop i volta, es va adonar que havia arribat a les golfes. Al principi no passava res, però al cap de dos minuts, va començar a escoltar cruixits, i abans de poder fer res, el terra es va trencar, fent caure l’Anna al segon pis sense coneixement.
Quan van arribar els pares de l’Anna, la van trobar en el segon pis desmaiada, la van intentar despertar, però no ho van aconseguir. Per sort encara respirava, així que la van deixar en el seu llit descansant perquè es trobés millor.
L’Anna es va aixecar cap a les tres de la matinada, i va tornar a veure aquella tènue llum, estava molt espantada, però el seu cos no es podia moure perquè li feia molt mal per culpa de la caiguda. Van aparèixer un altre cop les dues persones que havia vist en aquella habitació i s’apropaven cap a ella, sense poder fer res, es va amagar sota els llençols; no obstant això, aquelles persones la van destapar i la van agafar de la mà, dient-li que eren els seus avis que no la van poder conèixer perquè quan ella va néixer, ells van morir en un accident de trànsit mentre anaven a conèixer-la a l’hospital. Ara ja es podien morir tranquils per haver-la conegut.
Aquí hi ha nivell