Poden les màquines arribar a ser persones? I a ser humanes?
Si en fixem en la pel·lícula Her, podem veure la història d’amor que hi ha entre un humà i un sistema operatiu. Entre aquesta pel·lícula de ciència-ficció i la realitat hi ha un gran pas, però potser hi estem més a prop del que pensem. Ara que ja tenim intel·ligències artificials com la de Siri, Cortana o Google Assistant, el següent gran repte és crear eines que mesurin les emocions humanes, interpretar-les i simular-les. L’objectiu final és poder tenir la mateixa relació que podem tenir amb una persona amb una màquina.
Les possibilitats d’aquesta tecnologia són infinites. En un futur una intel·ligència artificial podrà sentir els nostres sentiments i emocions i saber com ajudar-nos, podrà detectar l’estrés i fer que ens relaxem, ens donarà consells per solucionar els nostres problemes, etc. El futur és la intel·ligència artificial. Però, si aquestes màquines que volem crear interpreten els nostres sentiments; poden arribar les màquines a ser persones? I a ser humanes?
Abans de trobar resposta a aquesta pregunta, hem de començar per saber què som els éssers humans. Sabem que el 99,9% del genoma humà és idèntic i que l’ú per mil que varia és el que defineix tant els nostres caràcters físics com psicològics. Aquest fet no és una hipòtesi, sinó que com que ha estat contrastat i confirmat: és una teoria. La definició d’ésser humà només és un concepte biològic; tothom qui ha nascut d’uns pares humans és un ésser humà.
El filòsof Kant (segle XVIII) ens diria que una persona és un agent autoconscient, racional i moral. Si acceptem aquesta definició de persona; acceptem també la possibilitat que hi hagi éssers que no siguin humans però que puguin ser autoconscients, racionals i morals, i per tant, que puguin ser persones. Aquest filòsof també afegeix que l’autonomia d’un ésser racional és el fonament de la seva dignitat; que és el valor que té una persona pel simple fet de ser persona. Ell diu que mai hem de fer servir una persona com a mitjà per aconseguir alguna altra cosa, és a dir, diu que hem de fer servir una persona com a fi.
Ara que sabem la diferència entre humans i persones, podem distingir dos casos. El primer cas, i el més comú, és el dels humans que no són ni autoconscients, ni racionals, ni morals. Si seguim l’exemple de Kant, no podríem considerar persones a aquests éssers humans i aquest podria ser el cas dels bebès, els humans en coma, els fetus, alguns humans amb malalties mentals greus, etc. El segon cas és el que ens ajudarà a respondre a la pregunta inicial. En algun lloc de l’univers o, com hem estat parlant, en un futur, hi podria haver éssers extraterrestres o màquines que no serien de descendència humana, però que com que tindrien les característiques de les persones, se’ls en podria considerar.
“La veritable preocupació sobre la intel·ligència artificial és que està fora de control”. Aquestes són paraules d’Alexander Reben, un artista i enginyer interessat amb les relacions entre les màquines i els humans. Aquest especialista en robòtica alerta la humanitat dels futurs perills que hi pot haver en les màquines i la intel·ligència artificial. Seguint la idea de Reben i, com que ja es preveu que en un futur pròxim existiran les màquines amb intel·ligència artificial, la multinacional Google, a través de la fundació Google DeepMind i la col·laboració de diversos científics està creant el “gran botó vermell”. Això no és res més que un protocol que permetria a l’operador humà interrompre el funcionament de la intel·ligència artificial. El punt més crític, però, és que el robot aprengui a prevenir o invalidar aquesta interrupció. Aquesta possibilitat ha estat la que ha fet que diversos científics i investigadors hagin fet hipòtesis del que podria passar si aquestes màquines, que tindrien intel·ligència artificial i podrien ser autoconscients, racionals i morals, volguessin ser reconegudes com a persones. Aquest és un problema que tard o d’hora sorgirà, i aleshores haurem d’haver-nos plantejat una sèrie de preguntes: serà ètic utilitzar el “botó vermell”? O com que les màquines seran persones, haurien de tenir els mateixos drets i deures que nosaltres?
Oriol Segura Ambrós
Filosofia, 1r BAT
