Exposició “Lluís Viladrich, la seva empremta”

Al Local de la Casa de Cultura de Gironella, es pot veure del 13 al 28 de febrer l’esmentada exposició. Aquesta exposició s’ha pogut veure prèviament al Pavelló de Suècia de Berga. L’Arxiu Comarcal del Berguedà, l’Ajuntament de Gironella (a través de la seva regidoria de cultura) i l’IES Pere Fontdevila han organitzat la mostra a Gironella per tal que els escolars del municipi la puguin conèixer. Igualment l’exposició estarà oberta al públic en general els caps de setmana.

El Lluís Viladrich va treballar a l’IES Gironella, avui IES Pere Fontdevila, com a professor de ciències experimentals de l’any 91 fins el desembre del 2000. Són moltes les vivències i les converses que tots plegats vam compartir. És per això que aquesta exposició que avui oferim a la població de Gironella és un senzill acte d’homenatge i estimació al company i amic perdut. Una exposició preparada amb “molt d’amor” per la seva muller, Montse Gorgs, directora de l’IES Guillem de Berguedà, i que es va inaugurar el desembre del 2006 amb motiu de la presentació de l’Erol titulat “Ferro” que el Lluís Viladrich va coordinar i que inclou també articles dirversos glossant la seva tasca investigadora.
En l’esmentat acte de presentació de l’exposició de Berga ens van demanar que parléssim una mica, en representació dels centres educatius on va exercir el seu mestratge, sobre el seu perfil com a docent. En reproduïm un fragment: “Amb els alumnes era un professor exigent, meticulós i alhora proper, despertava el seu interès per la matèria que els impartia i alhora gaudia de la seva confiança personal i simpatia. A tots els havia parlat de les petjades de dinosaure de Fumaya, als de l’ESO a través d’un crèdit variable que va repetir durant uns quants cursos: “Diamants, terra d’escudella i dinosaures”, als de batxillerat científic a través de l’assignatura de Ciències de la Terra. Els interessava i també els divertia el tema. De fet, a la portada de la primera revista del centre, hi ha la il·lustració d’un dinosaure que surt per una finestra de l’edifici. El millor, però, per parlar del Lluís des del punt de vista dels alumnes és donar veu a un exalumne, en Guillem Pons, que va escriure tot recordant-lo: “Doncs, com tu deies,/ cada pedra del camí/ és una pàgina del gran llibre que és la terra./Aquella pàgina que rellegiré,/per comprendre “Minerals, terra d’escudella i dinosaures”,/amb què ens vas omplir les butxaques./Perquè cada trilòbit del Berguedà/ i cada empremta de Fumaya/també es diuen Lluís …”.
Amb els professors era sobretot un gran company, un gran conversador, sempre atent a tot. Va impartir molts cursos per a professors que esperonaven l’observació del nostre entorn immediat: el de ”geologia urbana” o el “rally geològic”, en són dos bons exemples. Ens feia veure com cada pedra de cada casa, de cada carrer, de cada mur, ens deien coses del que havíem estat i del que érem. (…) L’últim lloc on el vam veure gran part de la gent que havíem treballat amb ell va ser precisament a Gironella, a l’institut Pere Fontdevila, el dia que batejàvem el centre amb el nom del professor i amic també desaparegut. Alumnes i professors, portarem sempre la petjada de tots dos i, en la mesura que sabrem, la continuarem transmetent.”
Esperem que amb aquesta exposició continuem fent present la petjada, humana i científica, del Lluís Viladrich.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>