El poema de Jan Arco Bahí de 2n d’ESO C, ha estat seleccionat a la Fase Territorial per representar la Catalunya Central a la final dels Jocs Florals Escolars de Catalunya. El poema ja havia guanyat els Jocs Florals a l’institut de la seva categoria. Tant el centre com el Jan rebran un petit obsequi de l’organització per ser finalistes i esperem que tingui molta sort a la final que se celebrarà a mitjans de juny. Aquí teniu el poema per llegir-lo:
POBLE DE MAR
La calma del mar,
les gavines com canten
i els vaixells que es van movent al port
a ritme de costa.
Aquell pescador
que sempre està a la cala
i aquell peix esverat
que li pica la canya.
Però avui el mar està esverat,
les gavines ja no observen la ciutat,
la tramuntana bufa fort i espanta el veïnat
i els vaixells ja no naveguen per la immensitat del mar.
El pescador que ja no pesca
i a la cala que ja no hi ha ningú
i aquell peix que ja no pica
en aquell poble de mar.
Les palmeres que mouen les fulles
quan la brisa acaricia el poblat
i els nens que fan castells a la sorra
després d’haver-se banyat.
La peixatera que neteja el peix
a la veïna que es frissa
i aquell gat maleducat
que li roba les sardines.
I és que a dins d’aquell poblat
sembla que el temps s’atura
i les onades del mar
que ens parlin per la natura.
Però les palmeres que ja no mouen les fulles
i els nens que ja no fan castells
la veïna que ja no compra
i les ones que ja no parlen.
Jo m’assec en una pedra
una pedra vora el mar
m’espero que es faci de dia
i que tot torni a la normalitat.
Els nens ja tornen a fer castells,
castells magnífics de sorra,
ja es tornen a banyar
saltant i jugant amb les ones.
La peixatera que ja torna a vendre
i la veïna que ja es torna a frissar,
la brisa que acaricia el poble
i el temps que ja es torna a aturar.
