Sabies que a Grècia les sirenes mai tenen cua de peix?

L’origen de la paraula sirena el trobem al grec antic, Σειρήν (Seirén, que significa la que lliga o encadena).

 La seva primera aparició a la literatura occidental la trobem a l’obra d’Homer “L’Odissea “. Hi surten precisament en el cèlebre episodi en el que l’heroi Odisseu ( Ulisses) es fa encadenar al màstil del vaixell per poder escoltar el cant de les sirenes, mentre ordena als seus homes que no parin de remar.

Abans ha tapat amb cera les orelles de tots els seus remers. D’aquesta Odisseu és l’únic mortal que ha sentit el cant de les sirenes i segueix en vida.

 A la mitologia grega, les sirenes són descrites com éssers meitat dona, meitat ocell rapinyaire. Eren tres i amb les seves  veus melodioses  atreien els mariners cap a les roques  i els feien naufragar. Després se’ls menjaven.

 

A la mitologia nòrdica, en canvi , són descrites com éssers femenins aquàtics, amb el cos de dona i la cua de peix.

Actualment aquesta criatura fantàstica, popularitzada per contes, llegendes i moltíssimes sèries i pel·lícules de televisió, ha quedat en el nostre imaginari com la Sireneta del conte de Hans Christian Andersen.

 

Anna Lerong Garcia , alumna de primer de batxillerat d’humanitats.