Com es pot rellegir una obra catalana des d’una mirada contemporània? Aquesta és la pregunta que ha guiat la creació d’un curtmetratge, elaborat a l’aula de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat, a partir d’El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. A través de la participació al Concurs El Gust per la Lectura, l’alumnat té l’oportunitat de compartir més enllà de l’Institut el curt i descobrir el valor de la creativitat.
El projecte neix d’una lectura crítica de l’obra, que tradicionalment s’ha interpretat com el relat d’una trobada amorosa consentida entre un home adult i una jove. Tanmateix, l’alumnat ha anat més enllà d’aquesta lectura i ha qüestionat el consentiment implícit que sovint s’hi pressuposa.
El curt posa en dubte el mite segons el qual la sexualitat femenina s’inicia necessàriament a través d’un home experimentat que “obre” la dona, i denuncia com aquesta narrativa ha estat normalitzada dins d’un sistema patriarcal.
De la lectura a la creació: el procés a l’aula
Aquest projecte s’emmarca dins d’una situació d’aprenentatge de Literatura Catalana vinculada a la lectura obligatòria de l’obra per a les proves de selectivitat.
El procés es va iniciar amb la lectura en veu alta del poemari i una anàlisi detallada dels textos. A partir d’aquí, l’alumnat va fer un tercer salt interpretatiu: transformar la lectura en una reinterpretació artística.
Durant el debat, van emergir elements clau:
-
Situacions d’abús de poder
-
Jerarquies entre els personatges
-
Diferències d’edat significatives
-
Una construcció del consentiment que es percep com a problemàtica
Davant d’aquesta lectura crítica, es va optar pel format audiovisual com a via d’expressió més potent i significativa.
El llenguatge simbòlic del curt
El curtmetratge es construeix a partir d’un sistema simbòlic molt clar:
-
Les fruites representen la virginitat i la dolçor associades a la feminitat. Quan apareixen destrossades, simbolitzen la pèrdua imposada d’aquesta “puresa”.
-
El ball inicial, amb roba blanca, mostra la unió femenina i la idea de puresa compartida.
-
Els homes emmascarats encarnen el poder patriarcal. Les màscares blanques despersonalitzen els personatges i universalitzen aquest rol.
-
La irrupció violenta masculina simbolitza una iniciació sexual no desitjada.
-
L’extinció de les espelmes representa l’anul·lació simbòlica de les dones.
El curt culmina amb un pla seqüència final que integra tots aquests elements i reforça el diàleg entre l’obra literària i la seva reinterpretació audiovisual.
Una experiència d’aprenentatge completa
El projecte s’ha desenvolupat al llarg de 9 sessions:
-
2 sessions de lectura, anàlisi i debat
-
4 sessions d’elaboració del guió
-
1 jornada de rodatge (a la Biblioteca del Masnou)
-
2 sessions de postproducció i enregistrament de veus
A més de treballar la comprensió lectora, l’alumnat ha desenvolupat competències diverses:
-
Interpretació crítica amb perspectiva de gènere
-
Capacitat d’argumentació
-
Creació simbòlica
-
Coneixements bàsics de llenguatge audiovisual (guió, escenografia, muntatge)
-
Treball cooperatiu i presa de decisions col·lectives
Literatura, gènere i audiovisual: una proposta interdisciplinària
Aquest projecte exemplifica com la literatura pot esdevenir un punt de partida per a experiències d’aprenentatge interdisciplinàries.
D’una banda, es treballa la lectura i l’anàlisi literària; de l’altra, s’incorpora el llenguatge audiovisual com a eina d’expressió i reinterpretació. El resultat és una proposta competencial que connecta el currículum amb la realitat social i fomenta el pensament crític.
Educar per qüestionar
Més enllà del producte final, aquest curtmetratge posa de manifest la importància d’educar en la lectura crítica dels discursos culturals.
Revisitar les obres de la literatura catalana no només implica entendre’ls, sinó també qüestionar-los. I és precisament en aquest qüestionament on l’alumnat es converteix en agent actiu del seu aprenentatge —i, també, del canvi social.
Fitxa de justificació de l’activitat presentada al concurs Gust per la Lectura
