Dijous 24 d’octubre us convidem a venir a la nostra biblioteca a l’hora del pati per commemorar el Dia Internacional de les Biblioteques. Us farem la presentació el concurs de “booktrailers” convocat per les Biblioteques públiques de Catalunya i de les novetats que hem incorporat aquesta setmana al nostre catàleg.
D’aqu
esta manera ens afegim també a la proposta de la International School Library Month (ISLM), amb el lema d’enguany “Let’s imagine”
Cada any, des del 1997, l’Associació “Amigos del Libro Infantil y Juvenil” assenyala el 24 d’octubre al calendari per homenatjar la biblioteca com a espai privilegiat d’impuls de la lectura i com a àmbit ideal per a la construcció de l’itinerari cultural d’infants i joves. Aquesta data s’estableix en record de la biblioteca de Sarajevo de nom Vijećnica, destruïda el 1992 durant la guerra dels Balcans i reconstruïda el 2014.
Aquest any la Gemma Pasqual i Escrivà ha escrit el pregó i el cartell és obra de Miguel Calatayud.
LA SENSE CONTE
“No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d’un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l’explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l’amor d’un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona.I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l’ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump, una xiqueta lliure, generosa, que mai no s’avorria, que s’atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s’aventuraven a creuar la mar buscant un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots els contes.Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.”
