Si parlem de l’Institut Gelida moltes i molts pensarem en munt d’experiències, aprenentatges, classes, reunions,… Pensarem -això és el més clar- en un edifici que està al costat de l’autopista. Per a alguns la paraula “institut” els durà un munt de records recents, per a altres records de la infantesa o d’una adolescència més llunyana del que semblava. Per a altres, els més majors del poble, potser “l’Institut” és una obra col·lectiva, el fruit d’una lluita i una estima pels poble i el seu joveny, quan avis dels nostres alumnes varen treballar perquè els joves d’ara puguen estudiar aquí, sense haver de marxar a altres llocs per fer l’ESO o el batxillerat.
Però, si parlem de l’edifici, aquest no es pot identificar simplement amb l’edifici actual, ja que fins el curs 2006 les classes es feien en l’edifici de les “Escoles Velles”. I, si parlem de records, seran molt variats. …Però hi ha un element essencial al nostre institut, que roman més enllà dels canvis d’edificis i que és una constant en els records de totes i tots des de quasi el segle passat: el nostre estimat conserge Pere Palacios.
Servicial, eficient, simpàtic, sempre disposat i ràpid per a ajudar, per a servir,… són paraules que s’han repetit en els petits actes de comiat que hem fet al nostre institut a aquest treballador públic que ens ha dedicat 24 anys de la seva vida professional a la comunitat educativa d’aquest institut.
El dia 10 de desembre va ser el seu últim dia rebent-nos de matí a consergeria, donant-nos el paper que s’ha acabat, fent-nos fotocòpies, rebent trucades o ajudant-nos si ens trobem malament. Encara que semble mentida, Pere ja no és donant-nos la benvinguda, ni acomiadant-nos. Després de 24 anys, ja no hi és.
En aquest cas l’hem acomiadat nosaltres, amb un homenatge i un somriure. Marxa emocionat i ple d’emocions, però no trist, ja que comença una nova etapa també esperada i desitjada, i continua ser veí del poble i company que participa en els nostres actes més especials.
En el comiat, per sorpresa, els alumnes i professors el vàrem dur al gimnàs, on alumnes de 4t d’ESO li havien preparat un vídeo commemoratiu. També va ser reconegut per tots i obsequiat amb una figura en 3D del nostre logo. Uns pocs dies després també participà al dinar de Nadal del professorat, on novament va poder rebre una mica de la nostra estima i agraïment.
I és que aquesta és -i potser no pot ser altra- la paraula que ara mateix resona en la nostra comunitat educativa: PERE GRÀCIES!
(Pots veure més imatges al nostre Instagram, però aquí en tens una selecció:)
