A l’Institut de Gelida hem retornat i restaurat el viatge de fi de curs a Praga amb 4t ESO,  tot acomiadant-nos de les últimes mesures d’abans de la pandèmia.

Hem visitat la ciutat bohèmia de les cent torres durant la primera setmana de març, encara freda i plujosa per a recordar-nos, de veritat, que és una capital centreeuropea, de clima continental.

Aquest  viatge no només és una  vivència,  celebració i comiat  de conviure tots junts, després de quatre cursos, sinó també un veritable viatge cultural. Hem estat l’ombra d’unes guies, l’Ana i la Petra, molt atentes, mentre visitàvem tota la ciutat històrica.

A la catedral de Sant Guiu, gòtica i neogòtica, les vam anar seguint dins d’un laberint de turistes (que hem sortit de cop i volta), tot travessant el majestuós castell imperial, vestigi de l’imperi Austrohongarès.

A extraradis d’un gran castell, barris humils, com el Carreró de l’Or, sota la santa protecció del convent romànic de Sant Jordi. Al costat del riu, un mur humil, símbol de la llibertat, pintat en honor a l’assassinat de John Lennon. El pont de Carles, l’artèria de la Praga medieval, va ser el nostre “pont” de trobada, entre torre i torre gòtica.

Per torre, Petrín, la més famosa de Praga, una rèplica petita de la Torre Eiffel, que ens va  treure la respiració per arribar al turó i pujar-la. Premi: la millor talaia de la Bohèmia, recorreguda pel seu riu més llarg, el Moldava. Des del mig d’aquest riu, també vam tenir una vista de Praga. Moltes perspectives. Per això, les nostres guies no ens van deixar perdre el barri jueu amb les seves sinagogues, sobretot l’espanyola, encara en ús i alhora museu i el cementiri, allà on s’atura el temps. Quan es reemprèn, el temps a Praga és mesurat pel rellotge més famós d’Europa, al bell mig de la ciutat vella, dins de la torre de l’Ajuntament, l’altra talaia que controlava la ciutat des de dins la ciutat. El control total, ja a fora de la capital, i que ens va donar l’altra visió més trista de la humanitat, va ser la presó i camp de concentració de Terezín, on el dia ens va acompanyar amb llàgrimes de pluja. Vam entendre que aquesta trista història és història per a no repetir-se.

I nosaltres, els alumnes de 4t de l’Institut de Gelida, repetirem el viatge per recordar que conviure amb educació ens fa més rics en esperit i valors.

Fins l’any que ve!