El noi del pijama de ratlles
20/06/17
John Boyne
El noi del pijama de ratlles
labutxaca
“Un llibre emocionant i impactant”, aquestes són les sensacions d’algunes persones tant bon punt han acabat de llegir El Noi del Pijama de Ratlles.
L’història s’inicia al 1942 a Berlín, en plena Segona Guerra Mundial, en una família benestant…
Club de lectura, General 0
Wisława Szymborska sobre la lectura
25/04/17
Y una cosa más, lo digo de corazón: soy una persona anticuada y creo que leer es el pasatiempo más hermoso creado por la humanidad. El Homo ludens baila, canta, realiza gestos significativos, adopta posturas, se acicala, organiza fiestas y celebra refinadas ceremonias. Para nada desprecio la importancia de estas diversiones: sin ellas, la vida humana pasaría sumida en una monotonía inimaginable y, probablemente, la dispersión. Sin embargo, son actividades en grupo sobre las que se eleva un mayor o menor tufillo de instrucción colectiva. El Homo ludens con un Libro es libre. Al menos, tan libre como él mismo sea capaz de serlo. Él fija las reglas del juego, subordinado únicamente a su propia curiosidad. Puede permitirse no solo leer libros inteligentes de los que aprenderá cosas, sino también libros estúpidos de los que algo sacará. Es libre de no leer un libro hasta la última página, y de empezar otro por el final e ir retrocediendo. Puede echarse a reír en un punto no destinado a ello o, de repente, detenerse ante unas palabras que recordará durante el resto de su vida. Y, finalmente, es libre —y ningún otro pasatiempo puede ofrecerle esto— de escuchar de qué habla Montaigne o de zambullirse en el Mesozoico por un instante.
(traducció de Manel Bellmunt Serrano)
Tret del blog The Daily Avalanche
Andrea Wulf
17/04/17
Andrea Wulf
La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander Von Humboldt
Taurus
Recomanat a tots els que us agrada la natura i els viatges.
La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander Von Humboldt és la biografia d’Alexander Von Humboldt, on es fa patent la gran… Llegeix més»
Siddhartha Mukherjee
12/04/17
Siddhartha Mukherjee
El gen. Una història íntima
La Campana
El gen. Una història íntima, és un llibre científic que es llegeix com una novel·la de detectius, on els detectius són els genetistes, biòlegs, físics, químics, bioquímics i altres científics obsessionats a trobar l’explicació de l’herència biològica. L’autor… Llegeix més»
Premi Llegim Ciència
28/02/17Els alumnes de 3r d’ESO i 4t d’ESO que cursen optatives de ciències han participat a la 5a edició del Premi Llegim Ciència que es va celebrar el passat 23 de febrer de 2017 a la Universitat de Vic. Donem l’enhorabona a en Blai Moreu que va guanyar el 4t premi i a l’Andreu Tort que va quedar finalista en 9a posició.
Eli Brown
13/11/16Eli Brown
Pòlvora i canyella
La Campana
Opinió del traductor
Tota crítica és subjectiva, però després d’haver llegit aquest llibre me n’ha quedat la sensació d’haver tingut a les mans una de les millors novel·les de pirates de tots els temps, equiparable fins i tot a L’illa del tresor de Stevenson. Crec que és una festa no només per al cervell i el cor, sinó també per als cinc sentits: per a la vista, combats navals i mars tropicals; per a l’oïda, el brogit dels canons i l’esclat del tro; per al tacte, la pell de l’amor; per al gust, la salabror de les onades i de les llàgrimes; per a l’olfacte, l’olor de mar i de tròpic; i, per a tots cinc sentits alhora, el color, el tacte, el gust, la flaire i el xup-xup del menjar exquisit que un bon cuiner pot arribar a preparar quasi sense ingredients en un vaixell pirata si una seductora capitana pirata t’ho demana i t’hi va la vida.
He quedat enamorat de tots els personatges, que l’autor dibuixa amb una precisió i un sentiment que fan que semblin vius des del primer moment. D’altra banda, les metàfores i les imatges que Eli Brown utilitza al llarg de tota la novel·la són tan exquisides com els plats del cuiner. M’han vingut tantes ganes de donar a conèixer aquest llibre, perquè en disfruti com més gent millor, que m’oferiria a participar en presentacions especials per a xefs de Catalunya i, fins i tot, en algun port nàutic, on segur que hi ha uns quants capitans de iot amants tant de la bona literatura marinera com de la bona cuina.
No cal que desitgi bon profit a qui decideixi llegir aquest llibre, perquè estic convençut que n’hi farà.
Scott McCloud
21/04/16Scott McCloud
Entender el cómic. El arte invisible
Ed. Astiberri
“El potencial del cómic es ilimitado y apasionante”
Si us agraden els còmics i us agradaria aprendre’n el llenguatge i la tècnica, llegiu-lo!
Empar Barcons
Philipp Meyer
04/03/16Phillipp Meyer
El hijo
Literatura Random House
El recomano moltíssim. Indis “comanches”, ramats i petroli; la història dels Estats Units.
Empar Barcons
Les veus del desert
18/01/16Marlo Morgan
Les veus del desert
Viena Edicions
Narra la vivència que ha viscut l’autora del llibre en primera persona, quan sense esperar-ho, es veu empenguda a fer un viatge pel desert d’Austràlia acompanyada d’una tribu d’aborígens.
És com un diari on explica les aventures o desaventures en què es troba fent aquesta travessia duríssima pel desert. De fet ella no és una aventurera nata, més aviat el contrari. Però és l’escollida. És molt interessant conèixer aquesta cultura tan ancestral dels natius australians, tot i que hi ha fets que poden semblar increïbles.
Doncs, detalla i dóna a conèixer la manera que tenen els aborígens de viure i conviure amb la natura, les costums i com interactuen amb una espècia de Déu sagrat. Gràcies aquesta comunió o vincle amb aquestes parts , sobreviuen a totes les adversitats que se’ls presenten en aquest llarg camí que és la vida al desert.
Durant uns 3 mesos els aborígens comparteixen tota la seva saviesa amb l’autora per tal que es pugui conservar i divulgar la seva cultura, tan diferent a la nostra i cada vegada menys espiritual.
Jo recomanaria aquest llibre pel qui vulgui fer un petit exercici de reflexió i pensar d’on venim, com érem i com vivíem abans, ara que cada cop estem tan desvinculats de la Terra degut al tipus de societat en la que vivim.
Henry Roth
12/12/15Henry Roth
Digueu-ne son
El Gall Editor
Henry Roth (Tysmenitz, Galitzia, 1906 – Alburquerque, 1995), novel·lista nord-americà d’origen jueu, va escriure Digueu-ne son quan tenia vint-i-pocs anys. Com que la novel·la no va tenir èxit va deixar d’escriure i es va dedicar a fer tota mena de feines: de llauner, de professor de matemàtiques, d’infermer en un psiquiàtric o de cuidador d’ànecs. Trenta anys més tard de la publicació de la novel·la es va reeditar i finalment va ser reconeguda. Ara és considerada una de les grans novel·les americanes del segle XX.
Digueu-ne son parla de la vida d’una família jueva acabada d’arribar a Nova York als anys trenta. A partir dels ulls d’un nen, fa un retrat de la immigració, de les relacions familiars, de la por al pare, de l’amor a la mare, de la religió, dels negocis, dels amics i dels veïns. Els diàlegs i l’ambientació són formidables. És d’aquells llibres que els comences i hi quedes enganxada.
El que més m’ha impressionat de Henry Roth és que quan tenia vuitanta i tants anys va tornar a escriure. Va escriure les quatre novel·les autobiogràfiques que formen la tetralogia anomenada A merced de una corriente salvaje, quatre volums traduïts al castellà per Alfaguara: Una estrella brilla sobre Mount Morris Park (1999), Un trampolín de piedra sobre el Hudson (2000), Redención (2002) i Réquiem por Harlem (2002). Les recomano totes quatre.
Empar Barcons
