CHINUA ACHEBE
Tot se’n va en orris
Edicions 62 (català)
Ed. Alfaguara i Ed. del Bronce (castellà)
Chinua Achebe va nèixer a Nigèria l’any 1930. Escriptor en llengua anglesa, ha estat professor de literatura a universitats de Nigèria i Estats Units, on resideix actualment. Coniderat des de la publicació de l’obra Tot se’n va en orris (Things fall apart, 1958) un dels creadors de la literatura moderna africana, Achebe és un escriptor que descriu amb un estil senzill, àgil, amb frases curtes, luny de tot barroquisme i complexitat sintàctica, la mentalitat de les comunitats tribals nigerianes en el moment de l’arribada de l’home blanc.
En el cas d’aquesta obra, ho fa a través d’un guerrer de les tribus dels ibo, Okonkwo, marcat pel passat del seu pare, un home fracassat, feble, covard als seus ulls, i per la por a ser comparat amb ell. Obsessionat per l’ombra d’una vida i una mort tan menyspreable com la que aquest va tenir, Okonkwo odiava tot el que el pare havia estimat, com ara la gentilesa, la dolçor, l’ociositat, caient en les actituds oposades.Incapaç de controlar l’emoció de la ira i de demotrar afecte, violent amb els que l’envolten, irritable, Okonkwo, en virtud de la seva força i agilitat, s’acaba postulant com un dels homes de la tribu cridat a dirigir-la, a custodiar les seves tradicions, a vetllar per la unitat de la comunitat tot conservant els senyals d’identitat tradicionals.
Aquests lligams són per ellsagrats, inqüestionables. Les normes de la comunitat s’han de complir; els rituals s’han d’observar per no ofendre els déus; el cor, els sentiments humanitaris no hi juguen aquí cap paper davant els costums, en ocasions cruels, de la tradició tribal.
La primera part de la novel·la narra doncs la vida d’Okonkwo i la seva família, tot constituint un document antropològic de valor inqüestionable. La mirada de Chinua Achebe en aquest punt, lluny de sentimentalismes, d’actituds nostàlgiques respecte d’un passat anterior a la colonització, descriu amb una gran objectivitatl’ordre tribal des de dins, aportant el testimoni del que ha estat colonitzat i no ha tingut veu en el discurs històric sobre el procés de colonització.
A la segona part de la novel·la relata el moment del contacte entre el colonitzador i el colonitzat, la irrupció de la civilització occidental en aquella tribu indígena i els mecanismes que els europeus van fer servir per disoldre els lligams que els mantenien cohesionats com a comunitat. Okonkwo, observador privilegiat d’aquest procés, se n’adona que “l’home blanc ha tallat els lligams que ens mantenien units i tot se n’ha anat en orris”.
Si ens preguntem quina eina fa servir “l’home blanc” per tallar aquests lligams, ens trobem amb la resposta contundent d’Achebe posada en boca del guerrer Okonkwo: la religió.
Un familiar que ha escollit el protagonista i la seva família durant un exili de set anys lluny de la comunitat per un accident fatal, reconeix amb lucidesa el mateix Okonkwo sap dolorosament: “pateixo per vosaltres, els més joves, perquè no compreneu la importància dels lligams familiars. No sabeu què significa parlar amb una sola veu. I quin és el resultat? Una religió abominable s’està escampant entre vosaltres. Avui dia sembla que un home pugui abandonar pare i germans. Pot maleir els déus dels seus pares i els seus avantpassats, com ungos de caça que de cop es torna rabiós i ataca el seu propi amo. Pateixo per vosaltres: pateixo pel clan. -Es va tornar a girar cap a Okonkwo i va afegir: -Gràcies per aver-nos reunit.”
En definitiva l’obra d’Achebe transcendeix la història d’un simple guerrer de la tribu nigeriana dels ibo: és el relat d’un procés històric, el de la colonització de l’Àfrica equatorial- en aquest cas per part dels anglesos a les acaballes del segle XIX i començament del XX – des de la mirada d’un nadiu que pren dolorosa consciència que veritablement, tot se’n va en orris.
