Per Phrencis Jhale Mier
Al llarg d’aquest primer trimestre, part de l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Consell de Cent, hem fet un projecte de fotografia a l’optativa de Visual i Plástica, amb la Verònica Varas i la fotògrafa, Eugènia Ortiz.
El fil conductor era la nostra visió sobre el barri, sobre el nostre entorn, però tenint present i imaginant com seria la nostra vida si estiguéssim en una situació social i política semblant a la del llibre de “El nen amb el pijama de ratlles”.
Al principi vam anar al MNAC per fer una activitat per visitar i reflexionar sobre l’exposició del fotògraf Oriol Maspons (teniu les fotos al hashtag #projectemasponscc).
A classe anàvem explicant algunes qüestions teòriques mentre esperàvem les càmeres que alguns professors ens van deixar perquè poguéssim treballar. Cada dues setmanes, l’Eugènia venia a l’institut per acompanyar-nos en les sessions: ens van ensenyar diferents tipus de fotografies, projectes fotogràfics i ens va ensenyar coses bàsiques que hem de saber per millorar com a fotògrafs. Cadascú de nosaltres va triar un tema (hi havia retrats, metàfores visuals, paisatge urbà, etc.). Tot i que jo no estava a totes les sessions perquè faig una altra optativa, tant a mi com a una companya ens van deixar participar en el projecte i venir a les sis sessions de tres hores a les que venia l’Eugènia. En aquestes sessions vèiem les fotos que havíem fet tots i fèiem algunes crítiques constructives per millorar, després anàvem a fora per fer fotos seguint diferents propostes (un dia, podien ser llums i ombres, un altre l’arquitectura, un sobre el mar i la ciutat, etc.), tot i que sense perdre de vista que la finalitat de totes les fotos és fer com una mena de història amb les fotografies que hem fet durant aquests mesos, una selecció final que acaba en dos formats: un petit àlbum o llibre fotogràfic individual, i un fanzine, com un diari, amb el treball de tot el grup i que presentarem en un acte al MNAC el dia 9 de gener. Ja us ensenyarem els resultats!
És una optativa que m’ha agradat molt perquè la fotografia és una de les coses que m’agrada fer, encara que no ho faig tan sovint, però amb aquest projecte he sortit una mica més i d’alguna manera he conegut més la ciutat en la que visc, les coses quotidianes que fan les persones del voltant, a les que no prestem atenció. Et fixes més en el que t’envolta per fer una foto; com diu una famosa frase feta: una imatge val més que mil paraules! Doncs és això, amb aquestes imatges pots fer una història, pots imaginar-te qualsevol cosa, i està bé. Per això la finalitat del projecte agafa sentit: poden ser molt diferents les fotos, però sempre podem construir una història amb elles.
Més fotografies a :
https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1Crq4S6VVwFo7JpnFwuJ2U9ng5eEpkZ4w