Teatre LLatí

Dins el marc de la XXV edició dels festivals de teatre juvenil grecollatí, el cinc de març passat l’alumnat de llatí de 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat vam assistir a la representació dels Menecmes, de Plaute, al teatre Joventut de l’Hospitalet. És una comèdia llatina basada en el joc de situacions còmiques que provoca la confusió de dos bessons que, separats quan eren petits, es retroben sense saber-ho a la ciutat grega d’Epidamne (la Dyrrachium romana, Dürres a l’actual Albània). Per aconseguir el còctel còmic, als protagonistes s’afegeix un paràsit, un esclau murri, una cortesana interessada, una esposa dominant i un sogre que ens desconcerta.

El ritme trepidant, l’embolic disbauixat, la fartanera en temps de gana, el món a l’inrevés –l’esclau és el prudent, la dona és la que mana- són motius que caracteritzen el món de Plaute. Els acudits i jocs de paraules de l’original són molt difícils de traduir, però s’endevinaven en l’intent d’actualització d’una obra amb més de dos mil anys a l’esquena.

Actualització, ai! Va ser el taló d’Aquil·les d’una posta en escena notable i d’un treball d’actors excel·lent. Però va pesar molt la idea que el públic era gent de secundària i la grolleria, de vegades fregant una obscenitat absent en el model, va vèncer. Era un camí fàcil i segur –semblaven haver pensat– per guanyar la riallada del jovent.  De debò?

Ser alumne de secundària no és sinònim de gust primari. Certament cal un camí de preparació per gaudir d’obres complexes, però és per aquest motiu que es dediquen algunes classes a acostar-se a un món llunyà, però que considerem valuós: la comèdia llatina. Shakespeare almenys ho va veure així i la més breu de les seves comèdies, la dels errors o equivocacions, es va inspirar directament dels Menecmes.

Només Shakespeare? Un del personatges típics de la palliata és el paràsit. En els Menecmes, transformat en un transgressor Jack Sparrow, és un dels motors de l’obra.  Pensem que no és coincidència que personatges d’aquest perfil siguin els protagonistes de la pel·lícula guanyadora dels òscar 2020. Bong Joon-Ho –m’ho ha dit un pardalet- coneixia Plaute.