Cap a finals dels anys 80 es constatà que els esportistes en programes de tecnificació o alt rendiment esportiu, en edat escolar, denotaven importants problemes a l’hora de compatibilitzar la pràctica esportiva i l’ensenyament reglat, de tal manera que les persones implicades en aquestes activitats havien d’escollir entre una o altra disciplina. El resultat dels qui decidien dedicar-se a la pràctica esportiva abans dels anys 90 és fàcil d’imaginar: els atletes, haguessin o no triomfat en la vida esportiva, es trobaven, en l’ edat adulta, en la qual ja no és possible la competició, sense una formació acadèmica mitjana que el permetés orientar, en aquest moment encara productiu, la seva activitat laboral, de la qual depenia en molts casos la seva subsistència.
Es tractava d’un problema veritablement seriós, que segurament va condicionar la decisió, per part de molts joves esportistes i les seves famílies, de no participar en programes de tecnificació o alt rendiment.
Aquest assumpte va merèixer una profunda atenció per part dels polítics involucrats en solucionar els problemes de l’esport. Havien de donar una sortida satisfactòria a la problemàtica plantejada. Dos fets conjunturals van facilitar l’encaix del trencaclosques: per un costat els imminents Jocs Olímpics de Barcelona i per l’altre l’experimentació de la reforma educativa de la qual seríem pioners.
Els contactes finals entre la Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya donaren solució a un important nombre d’esportistes en edat escolar i així va néixer el setembre de 1991 l’IES Joaquim Blume.
Tot i que inicialment no foren gaires les federacions participants del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya, depenent de la Secretaria General de l’Esport, que gaudiren dels serveis educatius del centre docent, ben aviat l’ arrelament i l’ampliació de beques ha fet possible que prop de 150 alumnes es beneficiïn cada curs d’ aquest projecte.
Els esportistes d’alta competició en edat escolar són freqüentment adolescents o joves que dediquen un important número d’hores a la preparació física i esportiva que oscil·la, depenent de la intensificació de l’ entrenament o període de competició, entre 5 i 7 hores diàries. És per aquesta raó que l’ensenyament reglat requereix una continuïtat i rigor, però també uns ritmes que van marcant el propi desenvolupament del curs.
Aquests joves o adolescents han d’assumir el rol de l’esportista, la qual cosa suposa una renúncia a l’esbarjo i a la pràctica d’altres activitats pròpies de l’edat, almenys amb la freqüència o temporalitat que altres hi poden dedicar, ja que a les hores dedicades a la formació esportiva cal afegir la seva participació en activitats escolars i les tasques que d’ella se’n desprenen. Tot això ens porta a un ambiciós projecte on hem de conjugar la salut física, psíquica i intel·lectual per tal d’assolir una inequívoca formació integral.
