Istòria

L’Institut d’Ensenyament Secundari de Vielha, que aquest va ser el nom inicial, es va crear el curs 1985-86 i, encara que aquesta és la data oficial del seu inici, el centre va tenir uns antecedents (el que podríem dir pre-història ) que podem situar al curs 1970-71, quan la “Fundación de Enseñanza Valle de Aran” construeix l’edifici actual i s’inaugura el Col·legi “Joan March”, sota la gestió dels germans de La Salle que ja dirigien un col·legi a Vielha des de feia uns quants anys. Al Col·legi “Joan March” s’impartia Educació Primària, Batxillerat (després BUP), i les branques de Formació Professional d’Electricitat i Administratiu.

El curs 1984-85, els germans de La Salle deixen la gestió del col·legi i aquest queda dividit en tres “centres” que coexisteixen al mateix edifici, el Col·legi Públic d’Ensenyament Primari, la Secció de Formació Professional depenent del Departament d’Ensenyament i el Col·legi Municipal Homologat de Vielha, depenent directament de l’Ajuntament de Vielha que impartia el BUP i, per primera, vegada el COU.

El curs 1985-86, es crea l’Institut d’Ensenyament Secundari de Vielha per unificació dels claustres i dels equips directius de la secció de Formació Professional i del CMH de Vielha.

A principi dels anys 90 el Consell Escolar va proposar com a nom propi del centre el d’Institut d’Ensenyament Secundari d’Aran. Després hi ha hagut canvis de noms en funció de les polítiques educatives de les diferents administracions de la Generalitat, va passar a ser Institut d’Educació Secundària d’Aran i, recentment, Institut d’Aran.

Durant aquest període de temps, s’han anat modificant els currículums i, fins i tot, l’estructura de l’ensenyament que va comportar la implantació, a partir del 1997, del nou sistema educatiu, l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) dels 12 als 16 anys, el Batxillerat i els nous Cicles Formatius de Formació Professional.

Un dels problemes més importants que hem tingut durant molts anys, ha estat la manca d’espai i el deteriorament de les instal·lacions ja que, per una banda, compartíem l’edifici amb el CEIP Garona i, per una altra, la Generalitat no feia inversions importants per no tenir la titularitat de l’edifici.

Aquesta situació de manca d’espai anava empitjorant per l’augment constant de la població escolar a partir, sobretot, dels anys 90. La situació era molt complicada i ens en vam sortir prou bé gràcies a la bona entesa que hi ha hagut sempre entre els claustres i els equips directius de l’IES d’Aran i del CEIP Garona.

Per fi, l’any 2007, es va inaugurar el flamant CEIP Garona i la situació va millorar considerablement. A la vegada que es construïa el nou col·legi, es van accelerar les gestions per elaborar el projecte de remodelació integral de l’Institut i, finalment, vam poder utilitzar part de les noves instal·lacions el curs 2009-10 i, en la seva totalitat, el present curs 2010-2011, precisament, coincidint amb el 25è aniversari.

_____________________________________________________________

Er IES d’Aran ei un centre public en tot depéner deth Departament d’Ensenhament dera Generalitat de Catalonha que se creèc en an 1985. Actuauments s’impartissen ensenhaments d’ESO, Bachillierat, Cicles Formatius de Grad Mejan d’Explotacion de Sistèmes Informatics – Gestion administrativa e de Conduccion de grops en Miei naturau. Tanben se realize eth Cicle Formatiu de Grad Superior d’Animacion d’Activitats Fisiques e Esportiues, er CAS e un PFII de “Venda, oficina e atencions tath public”.

Er encastre d’accion deth centre ei era comarca dera Val d’Aran, qu’a ua identitat culturau e lingüistica fòrça definida. Totun, eth territòri se caracterize peth sòn potenciau d’òci e torisme actiu, eth quau ei eth sòn fondament economic, amassa damb eth sector deth bastiment e des empreses  de servicis.

En aguest centre, era activitat educativa a coma fins basiques eth plen desvolopament dera personalitat der escolan/a, era formacion eth çò qu’ei des drets e libertats fonamentaus e en exercici dera tolerància e dera libertat laguens es principis civics e democratics de convivéncia, atau coma premanir-les entà participar activaments ena vida sociau e culturau deth territòri.