Estem fent el projecte sobre l’amistat i hem descobert:
Encara que es diu també prové del grec: “sense ego”. Llavors amic significaria “sense el meu jo“, amb la qual cosa es considera a un amic com a l’altre jo.
–Afecte, sabem que és un amic perquè l’estimem
–Confiança : ens sentim bé al seu costat i estem tranquils, sabem que no ens farà mal
–Il·lusió per compartir: jocs, activitats, sentiments, preferències…
-Hi ha certa afinitat en la manera de ser, de pensar, en les coses que ens agraden…
N’estem convençuts que “comptem” l’un per l’altre recíprocament.
Entre amics hi ha una forma especial d’estimació basada en el respecte i en el foment de la llibertat.
Reflexionem sobre l’amistat i els amics. Ens preguntem…
Tenim amics/gues? Quins són ?, Com sabem que són amics/gues?, Que ens agrada fer?, Nosaltres som bons amics/gues?, Com ens sentim amb ells/es?…
Resumint: En els amics trobem recolzament per a fer realitat els nostres somnis, els amics/gues ens fan créixer les ales. Ens sentim estimats i valorats.
Així que concloem que:
“Qui té un amic/ga té un tresor”
Visca els amics!!
